TWITTER ÉS UNA SELVA

En beure i en menjar mesura has de posar

L'exploració tuitaire comença a partir de les diferents consideracions que es donen als insults a la xarxa

Un senyor insulta pel Twitter un feixista (Carrero Blanco) i un altre demana insistentment per premsa escrita, Twitter i TV afusellar un president elegit democràticament. Al primer li ha caigut presó i al segon un contracte milionari de tertulià. El primer incita a l’odi i a la violència i el segon fa ús de la seva llibertat d’expressió. Qui és el violent intolerant aquí? No hi ha més preguntes, iniciant desconnexió...

EL SEU TABAC, GRÀCIES

Espanya és el comandament de la màquina de tabac penjant d’una corda ‘cutre’ a fi que tothom premi el botó sense que el cambrer hagi de comprovar si és menor d’edat.

Gerardo tecé ‏ @gerardotc
Los autores de éxitos como “Vamos a votar a Rajoy, que él nos sacará de esta”, presentan: “Vamos a votar a Rivera, que él va a cambiar esto”

La cosa va així: Us ofegarem econòmicament, insultarem sense aturador, boicotejarem productes, atacarem la llengua, ho recorrerem tot al TC, finalment suspendrem l’autonomia i tot seguit direm que hem de conviure i estimar-nos molt fort. #etfelicitofill

Léo Taxil @leotaxil
Quan Albiol acusa Artur Mas de “fracturar años y siglos de convivencia”, es refereix al Decret de Nova Planta, als bombardejos o al franquisme?

Albiol parlava de “minoria radical” al Parlament. Creia que feia autocrítica i resulta que es referia a la CUP.

Jaume Clotet @jaumeclotet
Las autoridades democráticas advierten: la suspensión de la autonomía no suspende automáticamente las ideas de dos millones de personas.

No és “levantamiento nacional”, va ser un cop d’Estat. No és “abrir heridas”, és trobar estimats assassinats. No és “la mayoría de catalanes quiere…”, és voler comprovar-ho a les urnes. I NO, no és “nazisme”, mal quedassis enrampat cada vegada que ho dius.

Resulta que ara demòcrata és aquell que creu que el dret tot ho pot i que les lleis injustes no es poden canviar.

Cada vegada que em pregunto si la independència judicial i la separació de poders existeix a Espanya, em poso a sentir el ministre de Justícia, llegir ‘La Razón’ o mirar 13 TV, espero 48 hores i tinc la resposta.

‘LO NOSTRO’ I LES CANÇONETES DE SEMPRE

Significatiu que després de 300 anys de “volguda convivència” encara s’hagi de fer servir el nostre Parlament per mirar de vendre’ns que Espanya és un invent molt ben pensat.

Maria Antònia Serra @MAntoniaSerra
Nou finançament? Millor inversió en educació i sanitat? Prospeccions? No!! El PP balear s’enfronta a Madrid per Álvaro Gijón. #LoNostro.

EL MESSIES HA ARRIBAT A PALMA

Ciudadanos Baleares @CsBaleares
.@Albert_Rivera: “El discurso del PSOE demuestra que no tienen un proyecto común para España. Se ve en cada parlamento” #ActualidadCs

Deu parlar de cada un dels parlaments als quals ell dóna suport.

Considero de molt mal gust que només perquè s’hagin trobat mil fotos d’Albert Rivera amb el braç alçat i haver-se negat a condemnar el franquisme al Parlament es digui ara que s’han trobat mil fotos d’Albert Rivera amb el braç alçat i s’hagi negat a condemnar el franquisme al Parlament.

Albert Rivera @Albert_Rivera
Mis abuelos iban en un 600, sin cinturón, ni airbag, ni abs a 120 km/h. Ahora ZP nos hace ir 50 años después a 110 km/h con los coches actuales

Milloraria l’escena amb Aznar conduint, M.A. Rodríguez de copilot i Esperanza Aguirre donant indicacions des del seient del darrere.

COSES QUE NO HE EXPLICAT MAI

Josep Femenías @JosepCatt

Era el mes de setembre i jo ficava una coca de tallades al forn quan em van trucar. Era la meva dona i em confirmava que estava embarassada. Bé, embarassats, com se sol dir ara. Recordo perfectament que en aquell precís instant em va caure una brutal responsabilitat al damunt que ja no em llevaré fins al dia que em mori. Feia cinc mesos que estàvem embarassats i ja teníem decidit el nom de la benvinguda: “es dirà Judith”, explicàvem arreu. Un diumenge vam entrar al nostre bar de capçalera i ens vam trobar el Dani, argentí per a més senyes, i ens va explicar amb aquella fantàstica música dialèctica argentina que quan la seva germana estava embarassada cada matí ell baixava el cap i preguntava directament a la panxeta que com es trobava; més concretament “cómo ettá hoy mi Candela?, Dormitte bien etta noche, Candela?.” La meva dona i jo ens vam mirar, vam somriure i vam estar en silenci durant una bona estona. Han passat els anys i el Dani va tornar a Buenos Aires i nosaltres ens vam separar. Ara cada 22 de maig en Dani a truca la Candela i li pregunta si ha crescut i treu bones notes.

Biel Mesquida @biel_mesquida

Any 1961. La meva mare era mestra d’escola a les Cotxeres de Manacor. El meu pare era mestre d’escola a Susqueda (Catalunya). El meu germà Bernat tenia cinc anys i jo, catorze. Anava al col·legi Ramon Llull. Feia quart de Batxiller. I m’agradava la literatura, el cinema, els viatges, l’aventura. Sabia que a la sala Goya projectaven una pel·lícula que em feia molta de gola: ‘La chica con la maleta’. Havia vist als cartells la seductora Claudia Cardinale i el guapo Jacques Perrin. Tots dos m’entusiasmaven. Crec que ho vaig preparar amb cura. La darrera sessió era a les deu i mitja. A ca nostra anàvem a dormir devers les deu. Aquell vespre vaig tenir son més prest i a les deu i quart tots érem al llit. Em vaig vestir a les fosques. El meu germà estava ben frit. I mumare tenia el llum de la cambra apagat. Sense fer gens de renou vaig partir d’aquell piset del carrer José López, 35, correntsos. Encara vaig arribar a temps al cine. I la pel·lícula fou una festa. Claudia i Jacques no s’han esborrat mai del meu pensament. Quan vaig tornar a ca nostra vaig veure el nostre pis amb tots els llums encesos i amb molta de gent. Mumare, quan em va veure, se m’aferrà plorant. Hi havia un mestre amic nostre que em va renyar. Va ser un final apoteòsic ple de sermons i males cares. Em vaig témer que allò havia estat terrible per a mumare, que no se’n podia avenir. Crec que és la vegada que la vaig veure més trista. “Ens pensàvem que t’havien segrestat, i tu tan tranquil, al cine”. “No ho tornaré a fer pus”. Va ser molt, molt dur. I me’n penedesc encara.

Escriptor (rebut per MD)

Escoltant...

'L'arquitecte', dels Amics de les Arts