Opinió 27/11/2015

Gol en Las Gaunas!

La presència de Mariano Rajoy a la Cope per comentar un partit del Madrid és el tret de sortida de l'exploració tuitaire

i
Josep Femenias (@josepcatt)
5 min
Mariano Rajoy va comentar el partit de Champions del Madrid a la Cope.

Josep Femenías @JosepCatt

A veure, criatures, feu el favor de no queixar-vos tant i penseu que tot el temps que Rajoy és a la Cope comentant partits de futbol o a ca la Teresa Campos parlant del règim de la carxofa, és un temps preciós que NO és a la Moncloa fotent rucades.

ANECDOTARI

Diari ARA @diariARA

El fill de Rajoy a la Cope [dient a Manolo Lama]: “Els comentaris del FIFA em semblen millorables, per no dir que són una porqueria”.

Acte seguit li ha fotut un clatellot que quasi es menja el micro. Digau-me raret però m’ha semblat un moment simpàtic.

Dios @diostuitero

No entiende su letra, da ruedas de prensa en plasma, acude a comentar partidos en lugar de a debates. Va a ganar las putas elecciones!

Kanguro Kabreado @Austra78

Ojala Rajoy comente el partido del Manchester United en la próxima jornada de Champions y Schweinsteiger haga ‘hat trick’.

Com deia el gran José María García:

“Quien vale, vale y quien no, a deportes”.

La locució ens va deixar impagables perles com ara: “No hay mejor defensa que una buena defensa”. Ara recordo aquell “un vaso es un vaso y un plato es un plato”, “en Catalunya hacen cosas” o “mucho españoles”. Esteu segurs que tot això no és una broma d’en Latre?

COSES D’EN DURAN

elsmatins @elsmatins

“Jo administro com crec convenient la meva aparició als mitjans depenent també del tracte”, diu @DuranLleida a #ElsMatinsTV3.

És a dir, si parleu bé vindré i si feu ús de la llibertat d’expressió i premsa, no vinc. Als polítics se’ls ha d’exigir un barem moral superior a la resta i aquest senyor no arriba ni al nivell 1. Molt trist, amics.

El Món @MonDiari

Duran: “Trencar CiU va ser un mal negoci per al país”.

Ara a l’hotel Palace li diuen “país”.

RESUM DE TOT: ja no podem pus de campanya electoral i encara no ha començat oficialment! #crispetes

PIULADA D’OR

ABÇ.es @abcaspana

Albert Rivera ahora en televisión. Es igual cuando leas este tuit.

Fins i tot amb la tele apagada s’ha donat que surt en minimessies arreglant-ho tot excepte els peus plans.

PIULADA D’ARGENT

Lara Hermoso @lhermoso_

Bertín: a las mujeres nos las tenemos que trabajar muchísimo.

Pdro Schz: Sí, mucho.

(Está pasando)

No és una conversa de Los Bingueros. Això ho diuen un cantant dolent de ranxeres des de la TV pública i un candidat a presidir el govern espanyol.

PIULADA DE BRONZE

Marina Freixa @Marinafreixa

A una casa catalana de veritat sempre es diu: “sssht que fan el temps!!!”.

Tota la raó o que “el pitjor del fred no és la temperatura sinó la humitat” o també preguntar-se “de què soparem avui?” quan estem a taula dinant.

COSES QUE NO HE EXPLICAT MAI

Miquel Ensenyat @ensenyat

EL DIA QUE VAIG CONÈIXER EL MEU HOME

L'imatge del perfil de Twitter de Miquel Ensenyat.

Ho vaig compartir amb els amics i coneguts abans de casar-me, l’agost de 2013. Ara ho vull fer també aquí: Vaig conèixer n’Alberto l’estiu de 1998 a Lisboa. L’exposició universal havia estat l’excusa perfecta per descobrir la grandiosa ciutat, cadascun amb la seva colla d’amics. De dia, visitar pavellons i descobrir racons; de nit, marxa fins a les tantes pels carrerons estibats. I en aquella barra d’un bar, aquella nit, en aquell moment ens trobàrem. Jo no em recordava d’ell, però ell sí de mi. “¿Y tú eres de Mallorca?”. “Síiii que lo soy!”. Quan la conversa és intensa, el temps passa de pressa, amb dos cubates encara més i quan la mirada es cala foc i s’encén es precisa d’una intimitat que allà no teníem i que trobàrem no gaire lluny, en un banc d’un parc solitari, davall les ombres de la lluna de quart creixent. Allà ens férem la primera besada, i allà visquérem, quan semblava que res més existia en el món, el primer ensurt que rompé de cop la màgia del moment. Cinc skins ens rodejaven: “Per què no vos tornau a besar per noltros?“. Cridàrem “Policia” com si just su-allà n’hi hagués una colla, i això va dissuadir els nostres increpants que escamparen. Alberto i jo ens havíem acomiadat minuts abans quan els vaig tornar a topar jo tot sol, intentaven obrir un cotxe, em reconegueren i un d’ells va cridar: “Tú, MARICÓN”. Vaig arrancar a córrer, i ells darrere, carrer avall, fins que un beneït taxi m’allunyà definitivament dels perseguidors.

No era la primera vegada que corria davant la por, ni desgraciadament va ser la darrera, no tant amb les cames com amb el cor i les idees: a l’escola, a l’institut, amb els amics, davant la família, davant jo mateix..., davant bisbes, cardenals i fins i tot del mateix papa, davant segles d’història i per descomptat davant polítics... De fet quan em proposaren, anys després, presentar-me a batle, vaig demanar un mes per pensar-m’ho, aquesta era la qüestió que més em preocupava: LA POR, la por del que pensaran, del que diran, la por d’haver de mostrar públicament el que som, el que sent... I per què vaig acceptar-ho idò? Perquè arriba un moment a la vida que hom està fart de córrer i decideix aturar-se de cop, girar-se darrere, mirar la por als ulls i dir: O tu o jo! I la política, si hi som, és perquè volem un canvi social, i si el canvi social no comença per un mateix no té sentit.

En tornar de Lisboa, n’Alberto i jo seguirem cadascú amb la seva vida, coincidint de tant en tant, de vegades amb paraules i altres just amb una mirada o un somriure des d’enfora, tanmateix és ben cert que Mallorca és un mocador. I si ens trobàrem a Lisboa, com no ens havíem de retrobar a Palma? Així va ser anys després. En una revetlla de Sant Sebastià, a la taverna del Sant Crist devora Santa Eulàlia. Cercant un lloc a recer de les sempemtes i estirades d’una multitud amb ganes de festa, el vaig tornar a trobar recolzat al mur de l’església, amb una cama en terra i l’altra a la paret.

Mai he cregut en les casualitats. Des de llavors, i fa ja 15 anys, no ens hem separat mai més. A estones hem estat molt a prop, hem corregut junts molt de món, i a estones, tot i viure plegats, enfora talment dos desconeguts. Però hem sabut viure junts i compartir i superar les dificultats i aquestes ens han fet més forts. I cada vespre abans de dormir i cada dematí en despertar ens ho hem dit amb paraules i gestos, que ens estimam. Per això ens volguérem casar, perquè estam segurs que volem envellir plegats i estar un devora l’altre fins al darrer alè de la nostres vides.

President del Consell de Mallorca

Escoltant...

'Build' de The Housemartins

stats