A vegades veig Marcelos

Les sorprenents declaracions del ministre de l'Interior engeguen una nova expedició tuitaire

Jorge Fernández Díaz, a qui jo hauria donat un paper a 'Los Bingueros', responsable màxim de la seguretat d’un país que ha condecorat Verges, que s’ha passat quatre anys filtrant informació interessada i partidista a la premsa, que ha rebut amics delinqüents al Ministeri per si necessitaven res, que veia nazis on no n’hi havia i no veia feixistes on sí n’hi havia i autor de perles com ara: “L’avortament té qualque cosa a veure amb ETA, però no gaire”, “[molt en contra del matrimoni homosexual perquè…]… la pervivència de l’espècie, per exemple, no estaria garantida”, o “Espanya serà cristiana o no serà”, aquest ministre que sembla sortit d’una pel·lícula del 'destape' acaba el seu regnat amb un…“El meu àngel de la guarda es diu Marcelo. M’ajuda en petites coses, com aparcar el cotxe”. Està clar que en Marcelo no va ser a temps de salvar-li els cabells.

Amén Jesús.

PERDONEU QUE US MOLESTI PERÒ…

Us en recordeu d’aquell partit que quan governava fins i tot va arribar a designar director general de l’ens públic IB3 el Conseller de presidència D. Antonio Gómez? Doncs ara el seu sentit de l’humor els fa escriure tuits tan brillants com ara aquest: “ @ppbalears: La consellera  @deshabitat acompanya el nou director d’IB3 a la ràdio? I li diuen despolititzar els mitjans públics”.

Per cert, tal i com obertament reconeixen… si s’han de despolititzar els mitjans públics serà que algú prèviament s’havia pres la molèstia de polititzar-los.

3 EREN 3…

Tres eren tres els debats que es van celebrar dimecres nit simultàniament a distints canals de TV i emissores de ràdio ( @tve_tve  @IB3televisio @8tvcat). Ara no us sabria dir quin d’ells va enviar més gent al llit, el que sí sé és que es va donar la vergonyant següent dada: comptant totes les persones candidates dels tres debats, hi havia 21 homes i 2 dones.
A banda que cada dia es demostra que el que hem fet fins ara ha resultat del tot insuficient, apuntar que tots els candidats es declaren sempre igualitaris i defensen que els seus partits també ho són.

Fins i tot algun partit que diu que pot, presenta de candidat un home, quan resulta que les primàries les van guanyar Mae de la Concha i Ana Rosa Abejón.

TOT TWITTER

@AngelAguiloP: Pepa Bueno: “Hay que sentarse a dialogar y negociar con Catalunya?”
Andrés Herzog (UPYD): “No, eso sería dar privilegios”. #Demencial

S’ha parlat més amb ETA que amb Catalunya. Perdoneu però algú ho havia de dir.

@ARAbalears: El bisbe Xavier Salinas admet que li costa entendre els mallorquins.

No idò et ben assegur que finalment ha trobat la manera.

@MariaPi76: Ai Sr #Bisbe, si no me sap greu que s’alegri la vida, que sempre és molt més dolça si un està ben acompanyat... però la #DobleMoral!

Expliquen les cròniques que a la cerimònia de presa de possessió, el senyor bisbe de Mallorca va fer un especial ènfasi en la importància de la família dins la societat.

@PPopular: Es bueno que haya debates y entre dos es aún más debate. Al haber más personas es más difícil que se debata tanto @marianorajoy

Està clar que “es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde”.

RESUM DE TOT: No us cregueu a cap candidat! Aquí l’únic que us pot prometre la lluna amb garanties és en Joseba de Carglass.

Coses que no he explicat mai

Jaume Font @JaumeFont_: "Encara la veig entrar"

La vaig veure per primera vegada quan entrà a una classe de matemàtiques. Jo tenia 16 anys i feia 2n de BUP a l’Institut Berenguer d’Anoia d’Inca. Un company ens acabava de dir que el canviaven de classe. Jo anava a 2n B. Ell marxà i al seu lloc va entrar una al·lota. “Quina morena més guapa!, record que vaig pensar. Això era el mes de desembre. Passaven les setmanes i cada dia m’agradava més. Vaig saber que ella vivia a Sa Pobla des dels cinc anys, i jo no la coneixia... En aquell temps, jo estava molt embullat amb el bàsquet i el restaurant Los Patos, havia de ser per tot, però vaig començar a trobar temps de tant en tant per deixar-me caure on sabia que hi era ella. Al mes d’abril ja teníem una amistat d’aquestes que t’importen. I al mes de maig hi va haver allò que toca haver-hi perquè la cosa duri tota la vida. Teníem 16 anys, quasi 17. N’han passat 37, i encara la veig entrar aquella primera vegada a la classe de matemàtiques, i pens: Quina morena més guapa!.

Vaja, això sí que no ho havia contat mai.

Diputat al Parlament i candidat d'El Pi al Congrés

Antoni J. Verger @antoniverger: "Aquell dia que em donaren un micro"

Havia estat un nin i un adolescent tímid, seriós, llegidor, solitari, m’atreviria a dir que extremadament introvertit. Devia ser el 1993, feia Segon de Dret a la UIB quan es convocaren eleccions al Claustre de la Universitat per representar els estudiants, una funció que fins aleshores havien exercit només alumnes de dretes, del PP. Volíem canviar les coses, ajuntàrem un grup de gent d’esquerres i fundàrem PROU (Progressistes Universitaris). Havíem anomenat un president entre nosaltres i ens disposàvem a presentar PROU davant una aula de més de 200 alumnes. Tres de nosaltres pujàrem a l’entarimat, el president agafà el micro i, de cop i volta, es va tallar, incapaç d’articular paraula. Vaig veure com estirava el braç cap a mi, en un gest que era tot un prec perquè li agafés el maleït micròfon i el tragués d’aquella situació crítica. I allà em teniu, micro en mà, jo que tenia una timidesa que quasi podia qualificar de patològica. Idò, no sé com, vaig començar a parlar i vaig encadenar un discurs, motivacions, idees, objectius i iniciatives a fer, un discurs que va ser sorprenent, sobretot per a mi mateix! Guanyàrem les eleccions, férem moltes altres xerrades i em vaig convertir en un representant estudiantil d’allò més actiu: Plataforma 0’7%, Joves per la Llengua... Fins avui. Aquell dia de la presentació de PROU va marcar un punt d’inflexió en la meva vida. Em vaig sentir capaç, i no m’ho pensava.

Candidat de Més per les Illes al Congrés

Escoltant...

'Absolute beginners' de David Bowie