Aquesta setmana s'ha reprès a Phnom Penh la fase final del procés per crims contra la humanitat que jutja els antics dirigents dels Khmers Rojos, i d'on hauria de sortir un veredicte aviat. Acabarà així el judici d'un dels pitjors genocidis del segle XX, que entre els anys 1975 i 1979 va costar la vida a dos milions de cambodjans, immolats per obra i gràcia de Pol Pot, que amb el suport de la Xina va desfermar una sagnant Revolució Cultural al Sud-est Asiàtic.
La fi del judici contra els genocides coincideix amb el moment polític més tens des del final de la guerra amb Vietnam. Al llarg dels gairebé darrers 30 anys, l'actual primer ministre Hun Sen ha governat el país en el marc d'un fràgil sistema democràtic, producte d'un pacte de reconciliació nacional entre excomunistes de diverses tendències i monàrquics a la dècada dels 90. Hun Sen va acceptar el manteniment de la monarquia -primer amb Norodom Sihanuk i després amb el seu fill Norodom Sihanoni- a canvi del control absolut sobre la vida política del país. Les seves majories absolutes s'han anat succeint al llarg de les darreres comtesses electorals, però aquesta aparent estabilitat ha acabat generant un corrent intern de descontentament popular amb l'elit governant del Partit del Poble (una refundació de la branca provietnamita i prosoviètica de l'antic Partit Comunista) i la corrupció associada.
Les eleccions parlamentàries del 28 de juliol van ser el detonant de la crisi actual. El Partit Popular de Hun Sen revalidava la majoria absoluta amb 68 escons (en baixava 22), però per primer cop l'oposició del flamant Partit del Rescat Nacional de Sam Rainsy s'acostava a la victòria, amb 55 escons. Sam Rainsy va denunciar frau, i Hun Sen va trigar tres dies a reaccionar, sorprès ell mateix pel poc marge de victòria del seu partit.
Obsedit pel poder
Les eleccions van venir precedides, a més, per un ambient enrarit. D'una banda, Sam Rainsy només havia pogut retornar del seu exili a París pocs dies abans i no va poder presentar-se com a candidat. De l'altra, el comportament de Hun Sen durant els darrers temps deixa entreveure un home obsedit pel poder i la continuïtat del seu llinatge, amarat cada cop més de supersticions populars que l'han portat a declarar en públic que Hun Manet, el seu primogènit, havia estat engendrat per un raig de llum d'un poderós esperit del panteó cambodjà. Precisament, un dels retrets més generalitzats al règim de Hun Sen ha estat la pràctica del nepotisme, que sembla apuntar a una successió dinàstica en el control del partit i el govern.
Al setembre l'oposició va decidir no prendre possessió dels seus escons i Hun Sen va ser reelegit primer ministre en un Parlament amb una legitimitat minvada. Sam Rainsy ha aprofitat aquests dies per sortir del país per fer una gira per Occident i buscar suport per a la seva causa a l'espera de retornar la setmana vinent a Phnom Penh, on ha convocat una gran manifestació de protesta el dia 23, l'últim pols al règim de Hun Sen. S'obre un gran interrogant per al futur del país que malgrat tot es podria resoldre amb el final definitiu d'un esllanguit Hun Sen, amortitzat definitivament un cop els jutges hagin passat pàgina a l'horror del genocidi de Pol Pot.
