OBSERVATORI DE L’ÀSIA

Lapislàtzuli afganès, l’art de la guerra

El lapislàtzuli ha sigut la gemma blava més apreciada al món des de temps immemorials. El seu destí més evident ha sigut la joieria, però l’art universal també ha tingut en el lapislàtzuli la font del pigment blau natural més valuós de la història, l’ultramarí. El trobem en peces mestres de l’art, des de les celles de la màscara funerària de Tutankamon al blau que van usar els grans mestres de la pintura renaixentista i barroca, com al cel de Ticià a l’oli Bacus i Ariadna o al turbant blau de La noia de la perla de Johannes Vermeer. Ha sigut la particular manera com l’Afganistan ha impregnat l’art del món des de temps immemorials, perquè el lapislàtzuli és afganès.

Des de fa 7.000 anys el lapislàtzuli ha brollat de les mines d’una remota i inaccessible vall de l’Afganistan situada a la província septentrional de Badakhxan. La vall de Kokcha, emmurallada pels cims de l’Hindu Kush, de gairebé 6.000 metres d’altitud, conté les mil·lenàries mines de Sar-e-Sang, d’on s’extreuen anualment algunes tones del mineral per un valor estimat d’uns 20 milions de dòlars.

Es calcula que el subsòl de la vall conté unes reserves de 1.300 tones de lapislàtzuli. Fins fa dos anys, el govern afganès gestionava la producció de les mines i la seva comercialització, però la volàtil situació política de Badakhxan ha alterat totalment el panorama. Kabul ha perdut el control de la vall blava i les mines estan actualment sota control directe d’Abdul Malik, un antic senyor de la guerra convertit primer en cap de la policia local i ara en comandant de la seva pròpia milícia. Se sap que gaudeix de la protecció dels talibans a canvi de la meitat dels ingressos que genera el contraban de la gemma blava. D’aquesta manera, els talibans han trobat la seva principal font de finançament al nord de l’Afganistan, on els camps d’opi no resulten rendibles per l’orografia d’alta muntanya. Als talibans també s’hi han afegit recentment alguns grups fidels a l’Estat Islàmic, que també controlarien alguna de les valls de la regió i cobrarien per protegir el comerç il·legal del lapislàtzuli.

Mercat xinès

Avui dia la demanda principal de lapislàtzuli de tot el món prové de la Xina. El contraban de la gemma blava ha recuperat una de les antigues rutes comercials a través del remot pas de Dorah, que connecta amb la regió pakistanesa de Chitral, des d’on es transporta en camions cap a la Xina creuant el Karakorum.

La ruta il·legal del lapislàtzuli té com a estació final la indústria xinesa de la joieria establerta a Guangdong o a la mateixa capital, Pequín. És de domini públic que aquest comerç il·legal compta necessàriament amb l’aquiescència de les autoritats xineses per poder creuar la frontera. És la diplomàcia xinesa en estat pur. D’una banda, Pequín és un dels principals suports del govern afganès gràcies a un programa d’inversions milionàries, i de l’altra, finança indirectament els talibans i l’Estat Islàmic promovent el contraban del lapislàtzuli per abastir la seva indústria joiera. Però ja se sap, mai s’han de posar tots els ous a la mateixa cistella. No deixa de resultar paradoxal que la pedra preciosa que ha generat el blau més bell de l’art universal ara hagi esdevingut una font més de patiment per als afganesos, atrapats en aquesta guerra sense fi, origen en bona part de l’actual crisi de refugiats.