OBSERVATORI DE L’ÀSIA CENTRAL

La Xina limita amb la Unió Europea

Fa anys que la Xina mostra un interès creixent per augmentar la seva presència al món i consegüentment assegurar-se el control de les principals rutes marítimes del planeta. Com una taca d’oli, el gegant xinès s’ha estès aquests anys per l’Àsia, l’Àfrica, Amèrica i, fins i tot, l’Àrtic. En canvi, els últims mesos destaca una creixent penetració dels interessos xinesos pel límit oriental de la Unió Europea i, més en concret, per Ucraïna i Bielorússia.

Comencem amb Ucraïna. Fa pocs mesos, un conglomerat xinès, Xinjiang Production & Construction Corp, responsable en gran part de la colonització dels territoris uigurs de la Xina occidental, va anunciar per sorpresa un preacord per arrendar el 5% de les terres cultivables d’Ucraïna, l’equivalent a la superfície de Bèlgica. Aquesta nova Ucraïna xinesa es destinaria a la producció intensiva de blat i a la cria de porcs per alimentar la Xina. Val a dir que la potència asiàtica consumeix un 20% dels productes alimentaris del planeta però només conté el 9% de les terres cultivables, fet que l’obliga a importar gra o bé a adquirir terres de cultiu arreu del món. Tanmateix, el preacord ha estat fortament qüestionat a Kíev i amb la revolta d’Euromaidan en plena efervescència no sembla que es tanqui aviat.

Mentrestant, un altre projecte xinès gegantí aterrava a Ucraïna amb l’aval del president Ianukóvitx. El jove magnat xinès Wang Jing, propietari de la tecnològica Xinwei, que té la patent sobre el sistema 3G de telefonia mòbil a la Xina, va anunciar la construcció d’un nou port de mercaderies al mar Negre a prop de Sebastopol, amb un cost estimat de 10.000 milions de dòlars. El nou port xinès al mar Negre podria enllaçar per ferrocarril i carretera el tràfic de mercaderies xineses amb regions del nord i l’est d’Europa, de manera que s’evitaria la ruta mediterrània cap a Rotterdam o Hamburg, amb possibles efectes col·laterals sobre el port Barcelona.

El vincle amb Nicaragua

Wang Jing, amb estrets lligams amb el president xinès, Xi Jinping, i amb l’Exèrcit Popular, ja va guanyar l’any passat la concessió per construir el futur canal de Nicaragua per un valor de 50.000 milions de dòlars. Aquesta obra faraònica, que atorgaria a la Xina el control del tràfic de mercaderies Pacífic-Atlàntic, està previst que s’iniciï al llarg del 2014. Mentrestant, com és ben sabut, l’ampliació del canal de Panamà està immersa en una greu crisi financera.

Al nord d’Ucraïna, el dictador bielorús, Aleksandr Lukaixenko, ha tancat per la seva banda un acord per a la construcció d’una nova ciutat industrial a la vora de Minsk per acollir centenars de companyies xineses d’electrònica, de biomedicina, del sector de l’automòbil, etc. S’estima que el cost del parc industrial Xina-Bielorússia serà de 5.000 milions de dòlars i anirà a càrrec de Pequín. Els productes xinesos es manufacturarien a tan sols 300 quilòmetres de la Unió Europea i gaudirien de lliure circulació a Rússia i el Kazakhstan, gràcies a l’acord de lliure comerç que aquests països tenen signat amb Minsk.

Ara bé, el desembarcament de la Xina a la regió té el seu taló d’Aquil·les particular, ja que si l’Euromaidan fes caure el president Ianukóvitx i, de retruc, per efecte contagi, el seu veí Lukaixenko, tota l’operació se’n podria anar en orris.