OBSERVATORI DE L’ÀSIA

La guerra dels tresors afganesos

Fa poc més de quatre anys el govern nord-americà va donar a conèixer un informe sobre els recursos naturals de l’Afganistan basat en antics estudis geològics soviètics arxivats a Kabul. Es concloïa que el subsòl afganès conté un ampli ventall de recursos naturals estratègics -liti, coure, ferro, terres rares, or, etc.- valorat en 2,3 bilions d’euros. Al Pentàgon van arribar a referir-se a l’Afganistan com a “l’Aràbia Saudita del liti” -component imprescindible a les bateries dels mòbils o dels cotxes elèctrics-, però aquest esclat d’optimisme aviat es va veure enterbolit per la realitat d’un país devastat per una guerra que no té final.

L’objecte del desig dels recursos naturals és Mes Aynak, un turó situat a una hora de cotxe de Kabul, que amaga al seu interior cinc milions i mig de tones de coure d’alta qualitat. El 2008 el govern afganès va atorgar-ne als xinesos la concessió de l’explotació per un període de 30 anys. La companyia estatal China Metallurgical Group Corporation va signar un contracte d’explotació milionari, que mai s’ha fet públic.

Un dels punts més polèmics de tota l’operació va ser la descoberta sota la superfície del turó d’un autèntic tresor de l’art de Gandhara de fa 2.000 anys, en forma d’antic monestir budista amb més d’un miler d’escultures de gran valor històric i artístic. Les autoritats afganeses van decidir netejar el terreny amb excavacions d’emergència i no fer gaire soroll, de manera que una campanya arqueològica que hauria d’haver-se allargat 20 anys en condicions normals es va programar fer-la en menys de tres per poder iniciar l’extracció del coure.

Treballs aturats

Han passat sis anys des de la firma del contracte i Mes Aynak segueix aturat; els treballs arqueològics s’han interromput i els xinesos no han pogut desembarcar-hi mai. Val a dir que al llarg del 2014 s’hi han afegit altres factors que revelen la fragilitat del projecte.

La seguretat a la zona és molt precària, ja que els atacs talibans sovintegen. Les tropes nord-americanes sortiran del país al desembre i la política afganesa en lloc d’estabilitzar-se es complica cada dia més, després d’unes eleccions presidencials del juny que encara no han aclarit qui serà el nou president. I no es pot oblidar que el preu del coure no ha deixat de baixar els últims anys; dels 12,5 euros per quilo del 2011 ha passat als actuals 8,5. Amb aquest panorama, els xinesos han demanat renegociar el contracte de Mes Aynak, per reduir la inversió de manera dràstica. La companyia xinesa ja ha tingut molts problemes recentment en dues grans inversions més que té en marxa a l’exterior. La mina de níquel que explota a Papua Nova Guinea no acaba d’engegar per les protestes de la població local, i el projecte del Vietnam va patir greus atacs durant els incidents antixinesos del mes de maig.

En definitiva, la precarietat del projecte miner més important del país reflecteix d’alguna manera el caos i desgovern que viu l’Afganistan, després de 35 tràgics anys de guerra ininterrompuda. De moment l’únic beneficiat de la situació actual és l’antic monestir budista de Mes Aynak, que ningú ha gosat enderrocar definitivament.