OBSERVATORI GLOBAL
Misc 14/12/2013

La via de Groenlàndia a la independència

Groenlàndia va aconseguir l'autonomia de Dinamarca el 1979 i, trenta anys més tard, va veure reconegut el dret a l'autodeterminació i es va autoritzar la creació d'estructures d'estat

i
Josep Lluís Alay
2 min

Fa un mes i mig el Parlament de Groenlàndia va adoptar tot un seguit de mesures per afavorir l'explotació de recursos naturals estratègics a la gran illa àrtica. Es tracta d'una decisió històrica, ja que aixeca la moratòria existent sobre l'extracció d'urani i terres rares, que fins fa pocs anys no resultava rendible a causa de les extremes condicions climàtiques. L'escalfament de l'Àrtic dels darrers trenta anys ha moderat el fred gèlid i ha fet minvar el casquet de gel que cobreix l'illa quasi tot l'any. Aquesta mateixa setmana l'informe sobre l'Àrtic del 2013 de l'Agència Nord-americana de l'Atmosfera i els Oceans confirmava que aquest estiu la temperatura del mar al voltant de Groenlàndia ha tornat a superar la mitjana.

La fi de la moratòria ha provocat una gran divisió entre la població de la gegantesca illa àrtica; de fet, la votació es va guanyar al Parlament per un sol vot de diferència. Els groenlandesos, de cultura i llengua inuit, tradicionalment s'han sentit estretament propers al seu entorn natural i hostils a tota mena d'agressió ecològica. Tanmateix, també són molts els que pensen que l'extracció de recursos és un do de la natura àrtica i una font d'ingressos que provocarà un impacte positiu en la millora de les condicions de vida dels poc més de 56.000 groenlandesos que habiten l'illa. Només una dada: un 20% de les reserves mundials de terres rares, imprescindibles per a la fabricació de mòbils i ordinadors, s'amaguen al subsòl de Groenlàndia. La seva explotació traspassaria les fronteres àrtiques i tindria també un impacte estratègic d'àmbit global, ja que podria acabar amb el monopoli xinès de les terres rares. La Xina està molt atenta al curs dels esdeveniments.

Recursos per ser autònoms

Davant del dilema, el govern autònom de la primera ministra, Aleqa Hammond, ha defensat la suspensió de la moratòria apel·lant a l'interès nacional, més enllà del benefici material que pot comportar a mitjà i llarg termini per als seus ciutadans. Groenlàndia va aconseguir l'autonomia de Dinamarca el 1979 i, trenta anys més tard, va veure reconegut el dret a l'autodeterminació i es va autoritzar la creació d'estructures d'estat. El pacte amb Dinamarca estableix que, quan Groenlàndia pugui prescindir de les subvencions daneses, els groenlandesos podran proclamar el seu estat independent de forma incondicional. Copenhaguen ha demostrat per activa i per passiva que respectarà els compromisos adoptats. Siumut, el partit que governa a Nuuk, la capital, ha associat l'explotació de recursos -petroli i ferro inclosos- a l'obtenció d'ingressos per finançar el nou estat independent. Per tal d'apaivagar els ecologistes, el govern promet un model d'explotació basat en l'experiència noruega, lluny dels excessos de les monarquies del Golf.

A diferència dels catalans amb Espanya, els groenlandesos no tenen pressa per declarar la independència, ja que davant, o millor al costat, hi tenen Dinamarca, un estat d'arrels profundament democràtiques. Tenen temps. L'horitzó del nou estat àrtic el situen alguns al 2021, quan commemoraran el tricentenari de la colonització danesa de Hans Egede, que fa inevitable el paral·lelisme amb el 2014 i Catalunya. Aquesta seria l'estació final de la via de Groenlàndia cap a la independència, en què els recursos naturals seran la clau de volta.

stats