Em deixes el cotxe per sortir aquesta nit? “Fill prudent i savi honra son pare i son avi”

És una pregunta que, tard o d’hora, acabem sentint si ens dediquem a aquest ofici tan complicat de ser pares i mares. Què fem, arribat el moment? Com reaccionem davant del que no deixa de ser un examen pràctic sobre els coneixements i valors que hem intentat (o no) transmetre? Un test que entrega una nota, una avaluació que, més que transcendent, pot ser vital.

En primer lloc - i una vegada dimensionada la necessitat de la petició - cal tenir clar el sentit de la responsabilitat de la persona a qui lliurarem les claus del cotxe, sobretot si és algú que estimem.

Després, haurem de peritar objectivament la seva aptitud al volant. I, finalment, caldrà conèixer amb precisió algunes qüestions més prosaiques, com ara quin és l’estat exacte del vehicle que prestarem, quina és la cobertura de l’assegurança d’aquest cotxe (compte amb els conductors amb poc temps d’experiència i amb escassa antiguitat de tinença del carnet) i - encara que inicialment pugui semblar un excés de vigilància - conèixer el recorregut i les distàncies de les primeres sortides motoritzades.

A alguns potser els semblarà un control parental excessiu, però si hi ha mecanismes que permeten evitar descarregar determinats continguts de la xarxa, ¿per què no fem servir eines que ajuden a monitoritzar l’ús primerenc d’un cotxe de manera independent? Visualitzar els recorreguts i situació del vehicle o limitar-ne la velocitat de circulació i els quilòmetres que pot fer (com aquell qui capa l’opció de fer trucades internacionals o massa llargues des d’un telèfon d’empresa) ja és possible a través de determinades opcions de connectivitat de molts cotxes. I això no s’hauria d’interpretar com una voluntat de censura, desconfiança, o sobreprotecció. Se’n diu prevenció, i més al començament de l’experiència no tutelada d’algú com a conductor.