11/10/2015

Grans Premis merescuts. I immerescuts

2 min

La cursa de Rússia de l’any passat va ser destacada amb el premi a la millor organització de la temporada. No ho mereixia. La distinció l’hem de considerar com un acte d’Ecclestone per quedar bé amb els que li paguen una morterada per acollir la F1, un gest amb Putin i els seus governants -que van tornar a acostar-se al circuit-, i una demostració més que a la F1 cada vegada la política hi te més importància.

La prova de l’any passat va ser avorridíssima, la pitjor. Però aquesta vegada ha sigut diferent. Malgrat que el traçat del circuit de Sotxi no té cap gràcia ni personalitat, ahir van passar moltes coses en una competició que va ser molt interessant. Però tot i això, l’organització de la quinzena prova del calendari ha sigut un autèntic bunyol. Sobretot perquè les múltiples errades que hi ha hagut han afectat l’aspecte més sagrat de qualsevol competició de motor: la seguretat.

Divendres va ser la pèssima gestió del vessament de gasoil d’un camió de servei que treballava a la pista i l’actuació dels comissaris en l’accident de Fontana a la prova de la GP3, que es va acabar quan ja era negra nit i amb una visibilitat molt dolenta. Dissabte la cursa de GP2 també es va acabar quan ja era fosc, a causa d’un altre accident. Però, sobretot, la irresponsable col·locació de les tanques de seguretat en el revolt número 13, on es va estimbar Sainz, va estar a punt de provocar una desgràcia. Les tanques Tech-Pro no estaven ben posades, i és que els organitzadors es van voler estalviar els 15.000€ que els demanaven els tècnics de la casa francesa per garantir el bon funcionament d’aquestes proteccions amb la seva presència.

El madrileny va estar de sort. La violència del xoc va quedar esmorteïda per les mesures de seguretat del monoplaça, però la poca traça dels comissaris a l’hora de treure’l del vehicle hauria pogut acabar molt malament. L’excel·lent condició física de Sainz li va permetre recuperar-se amb rapidesa i afrontar amb valentia el repte de participar al GP, tal com havia passat amb Hamilton al GP d’Europa del 2007, disputat a Nürburgring, que també es va refer ràpidament d’un xoc semblant. La gesta del de Toro Rosso és increïble. Sainz podia haver acabat sisè -sortint l’últim- si no hagués patit un problema amb els frens quan només faltaven sis voltes. Va haver d’abandonar, però la seva feina no va passar desapercebuda a ningú. L’esforç sí que mereixia un premi, i no pas un final tan decebedor com el que va tenir. Ell sí que el mereixia.

stats