10/10/2011

El Japó, el model a seguir

2 min
A Suzuka van recordar la tragèdia viscuda al Japó al març.

Tres hores després de la cursa de Suzuka ni un sol dels espectadors que omplien la graderia de la recta havia abandonat el seient. Ja era fosca nit, i tothom s'esperava per veure com Sebastian Vettel celebrava el seu segon títol amb tots els components de l'equip Red Bull, amb la mateixa parsimònia que alguns havien passat la nit anterior fent cua per agafar la millor localitat, o amb la que dijous els més impacients ja eren en aquest escenari històric per ser els primers a emportar-se un autògraf dels seus ídols. Sense ni un crit, ni una empenta, ni cap paper a terra. Tot perfectament organitzat.

La passió amb què aquest esport es viu al Japó és impressionant. Aquest és un dels escenaris amb més ambient de tota la temporada, i és que la cultura de F-1 que tenen aquí no admet comparació.

El record de la tragèdia del mes de març va estar present a la pista que Honda va construir el 1962. Ni una llàgrima, ni un retret. Només emoció. Quan el terratrèmol primer, després el tsunami i més tard la fuita nuclear de Fukushima van sacsejar un país que va perdre quinze mil persones, els seus habitants van donar una lliçó de comportament a tot el món amb la seva reacció ordenada davant de la tragèdia i amb la integritat amb què la van superar. Ahir a Suzuka van tornar a tenir un comportament exemplar. L'afició japonesa es distribueix a parts iguals entre seguidors de Button, Alonso, Hamilton, fins i tot de Trulli i, evidentment, de l'heroi local Kamui Kobayashi, que no ha parat d'organitzar actes en benefici de les víctimes d'aquella desgràcia.

Però tots, absolutament tots, es van posar d'acord per celebrar alhora el títol de Vettel. Encara que no fos el favorit de tothom, encara que no fos el pilot de casa. Aquesta és una altra lliçó de com entendre l'esport en la seva essència més pura. Una actitud que contrasta radicalment amb els ismes més exagerats que acostumem a veure a Europa, també fins i tot en la F-1. Per tenir cultura, primer s'ha de tenir educació. Quin gran país, i que gran que pot ser l'esport!

stats