Mercedes i Hamilton treuen pit
El veritable campionat mundial de F1 va començar ahir, a Monza. Lewis Hamilton va dominar tot el cap de setmana, en mullat i sobre sec, i la imatge dels dos Mercedes celebrant el doblet mentre rodaven en paral·lel a la volta d’honor és tota una metàfora, una declaració de principis, que demostra les intencions d’aquest equip ara que el seu pilot franquícia torna a encapçalar el campionat. Al temple de la velocitat, les fletxes de plata van fer valer la seva millor condició i van posar a ratlla els Ferrari, que, a casa, només van poder fer la festeta que suposa el tercer lloc del podi per celebrar els setanta anys de la Scuderia. Poca cosa en comparació del que volien, sobretot després que Vettel hagués dit que el seu cotxe ja va bé a tot arreu. És com voler fer un xeflis amb caviar i xampany i acabar matant un enciam i brindant amb gasosa. Que Hamilton hagi guanyat tres de les quatre últimes curses de l’any, i només n’hagi cedit una a l’alemany, serveix perquè l’escuderia italiana toqui de peus a terra de cara a la part final de la temporada.
És veritat que ara venen unes pistes -sobretot Singapur- on els cotxes de Maranello poden anar francament bé. Però si bé la millora dels Ferrari és òbvia comparat amb l’any passat, l’equip de Brackley juga a una altra divisió. I ho fa sol. En endavant, com diu el tòpic, cada cursa serà una final. Però el pitjor per a Ferrari potser no és la solidesa de Mercedes, sinó la progressió de Red Bull. Ves que, pendents dels de l’estrella, no els acabin robant la cartera els de les begudes energètiques. Ahir Ricciardo va fer una exhibició. El motor Renault millora i, combinat amb l’excel·lent xassís que porten, pot aigualir la pretensió de Ferrari, que faria bé de no perdre’ls de vista en el pròxim tram del campionat. Curiosament, el que és una mala notícia per a Ferrari potser és una novetat fantàstica per a McLaren, que veu en el motor del rombe l’alternativa al propulsor Honda i l’única opció per retenir Fernando Alonso a l’equip, com a mínim un any més; el que els cal per recuperar la credibilitat a corre-cuita, i la confiança d’uns patrocinadors que necessiten com l’aire per respirar.
