Publicitat
Publicitat

PEU AL FERRO

També a la F-1 li fa por escoltar

La transmissió de la final de la Champions va obtenir unes xifres extraordinàries d’audiència. És el que té el futbol. Una de les claus d’aquest èxit és l’estabilitat del seu reglament, que fa molt que no canvia. Ahir, al circuit Gilles Villeneuve, explicar per què la configuració de la graella de sortida tenia un aspecte tan diferent a l’ordre dels temps de la classificació va ser un drama. L’aplicació de les penalitzacions que els comissaris dictaminen per determinades infraccions és tan complicat que, fer-ho entendre als aficionats que no estan al dia dels canvis constants del reglament de la F-1, requereix un esforç titànic.

Últimament, els gestors d’aquest campionat estan molt amoïnats per la pèrdua d’interès de la categoria i, sobretot, per la davallada de les audiències. I hi ha raons de sobres.

Malgrat que Ecclestone ha dit que la democràcia és absurda, i que no és bo demanar el parer de ningú abans de prendre decisions, els equips i els pilots han posat en marxa una enquesta per trobar solucions per fer que l’especialitat sigui mes atractiva. Jacques Villeneuve -un altre demòcrata - ha dit que consultar la gent no porta enlloc. Es veu que últimament a la F-1, com en altres indrets, hi ha molta por a permetre que la gent s’expressi lliurement. ¿Qui hauria de tenir por d’escoltar els altres, a les curses de cotxes o on sigui?

La invitació a fer públics els pensaments ha despertat l’interès de molts aficionats de gairebé dos-cents països, que ja hi han dit la seva.

Fer cotxes més ràpids, més sorollosos, amb les rodes molt amples, tornar als temps del proveïment de carburant en plena cursa són algunes de les idees aportades. Però tot això no serveix de res si el reglament que ho ha d’endreçar només és comprensible per a una minoria d’experts.

¿S’imaginen que, de cop i volta, algú hagués decidit a la mitja part del partit de Berlín que la Juve podia jugar la segona meitat amb quinze futbolistes per aturar el Barça? Una bestiesa, oi? Doncs això és el que passa a cada Gran Premi.

Històries de superació esportiva