La meditació, una eina per transformar el cervell

BarcelonaEls col·laboradors i membres de la comunitat del lama Thubten Wangchen anaven de bòlit portant cadires que apareixien del no res. No parava d’entrar gent, i l’aforament previst s’havia desbordat. Els passadissos estaven plens a vessar, i molta gent seia a terra. A fora plovia i feia molt de fred. Potser per aquest motiu molts dels assistents a la gonba de la Casa del Tibet de Barcelona no s’havien descalçat, com és habitual en aquest recinte cerimonial. I això que la majoria estaven avesats a fer-ho, ja que eren practicants habituals de la meditació i força coneixedors de les “eines del benestar emocional”, divulgades a Catalunya Ràdio per Gaspar Hernàndez, una de les veus conegudes que van anar a la convocatòria, com també ho va fer la locutora de RAC1 Elisenda Camps.

No era la primera vegada que Richard J. Davidson feia una xerrada en aquest recinte, acompanyat altre cop de la doctora psicoterapeuta Koncha Pinós, directora de l’organització Estudis Contemplatius.

Davidson és catedràtic de psicologia i psiquiatria a la Universitat de Wisconsin, als Estats Units, i fa més de quaranta anys que treballa com a investigador en neurociència aprofundint en l’estudi de les emocions i el cervell. El seu laboratori és el Center for Healthy Minds (centre per a ments sanes), a Madison, i hi fa servir imatges obtingudes amb ressonància magnètica, tomografies per emissió de positrons, electroencefalogrames i tota classe de mètodes basats en la genètica i l’epigenètica.

Budisme i neurociència

Aquesta vegada a Barcelona explicava com es pot transformar el cervell a través de la meditació, una reflexió feta des del camí que va del budisme a la neurociència. Segons Yongey Mingyur Rinpoche, el mestre inspirador dels ponents i fundador de la comunitat Tergar, la meditació és l’art de cultivar la consciència plena i la visió profunda, un estri per desfer patrons de conducta destructius i desenvolupar qualitats positives com la saviesa i la compassió.

Al llibre Els beneficis de la meditació, que Davidson va escriure amb Daniel Goleman -creador del concepte intel·ligència emocional -, expliquen que la meditació no només transforma la nostra personalitat sinó que és capaç de canviar la ment, el cervell i fins i tot el cos. “La millor medicina que jo recomanaria per a la depressió -explica Davidson-és un coixí per fer meditació”. El seu treball estableix, més que un pont, un diàleg entre la ment i la ciència. Les rutes de la neuroplasticitat, és a dir, la capacitat del cervell per teixir xarxes neuronals a partir de les experiències, ens permeten modelar-lo a través de l’aprenentatge.

El 1992 aquest investigador nascut a Nova York el 1961 es va reunir amb el Dalai-lama al seu exili a Dharamsala (Índia). Tenzin Gyatso li va preguntar per què feia servir tota aquesta metodologia científica només per analitzar patologies com la depressió o l’ansietat, i no virtuts com la compassió o la bondat. L’americà s’ho va prendre com un encàrrec i des d’aleshores no ha parat de treballar en aquesta línia.

El conreu de la salut mental a través de diverses pràctiques de meditació i contemplació ens permeten induir canvis en el nostre cervell. Segons Davidson, el benestar és una habilitat que podem aprendre, com qualsevol altra cosa. “És com tocar el violí, que n’anem aprenent a base de pràctica”, afirma.

Diversos estudis científics conclouen que les persones que practiquen la meditació durant molts anys poden modificar els seus gens. Òbviament, l’estructura genètica no queda alterada, però sí la forma d’“obrir i tancar” aquests gens, cosa que possibilita més receptivitat davant determinades virtuts, i ens hi predisposa. A la xerrada van explicar com s’ha pogut comprovar amb dades mesurables que el cervell de persones que han fet meditació durant molts anys té una estructura genètica diferent, superior a l’habitual, i com això els ha permès retardar els processos biològics de l’envelliment.

Neutralitzar la part nociva

El budisme ens parla de la bondat innata de les persones. Ens explica que cada ésser humà neix amb una propensió natural a ser empàtic, cooperatiu i gens agressiu ni competitius. Aquests defectes els anem incorporant com a repercussió de la violència que sura arreu. Des de la compassió i l’atenció podem neutralitzar aquesta part nociva i fomentar la gratuïtat, la bondat i l’amabilitat. La metodologia científica ens permet una anàlisi laica de la meditació. Tant Davidson com Pinós van explicar que això els ha permès descobrir coses que no s’haurien pogut imaginar com a científics. Tots dos diuen que aplicant això als entorns escolars es poden obtenir millors resultats, ja que els nens poden aprendre amb més facilitat que els adults. I creuen que aquesta és una missió màgica per complir: la de visionar com pot ser el futur immediat si som capaços de progressar, i fer progressar, en la bondat i en el goig de viure, a saber substituir l’odi per la bondat.

“La tecnologia ens ha ajudat molt a analitzar les coses científicament. Però també ha destruït les maneres de relacionar-nos. Encara estem a temps de canviar-ho si fem servir aquesta tecnologia per cultivar la ment i no per destruir-la”, diu Davidson.

Del Col·legi de l’Advocacia a Pimec

La densitat de l’agenda de Davidson a Barcelona contrasta amb el seu tarannà reposat. L’endemà de la conferència al centre budista, va participar en un taller al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i va fer una xerrada a Pimec, que aglutina les petites i mitjanes empreses de Catalunya. Allà va explicar que a través de la meditació podem aconseguir molts beneficis en l’àmbit professional. El control de l’estrès ens ajuda a exercir un millor lideratge que ens permet tenir una visió més profunda i global del món que ens envolta i connectar millor amb els altres.

Està científicament demostrat que els empresaris que practiquen sovint la meditació aprofundeixen més en el sentit de la vida i tenen més capacitat de concentració, i poden arribar a modificar els seus circuits cerebrals per actuar millor a la feina. Però no hem d’entendre aquesta millora d’aptituds com un estri per incrementar la competitivitat, sinó tot el contrari, com un mètode per obtenir millors resultats des de la generositat i la comprensió. Cal assumir aquesta meditació com una gimnàstica mental. Amb una pràctica que, segons Davidson, “hauria de ser tan natural com rentar-se les dents”, no només podem millorar la productivitat sinó també... reduir despeses sanitàries, perquè millorarem el rendiment i contribuirem a la disminució de l’absentisme laboral.