25/06/2011

La segona oportunitat

2 min
Els cotxes vells passen per la premsa perquè els seus components metàl·lics es puguin convertir en peces noves.

Un 90% dels cotxes que es porten a desballestar tenen més de 10 anys d'antiguitat, el que els condemna a passar per la premsa, perquè fonguin els seus components metàl·lics per regenerar-los en peces noves. Però, què passa amb el percentatge restant? Les empreses que es dediquen al desballestament de vehicles reciclen molts dels seus components, ja que encara que aquests cotxes ja no siguin aptes per circular no podem considerar que alguns dels seus elements mecànics ja hagin acabat la seva vida.

Segons Josep Traserra, màxim responsable d'Autodesballestaments La Gleva, una de les principals empreses catalanes del sector, i que fa més de trenta anys que està en funcionament, aquesta activitat "és una baula molt útil en la gestió dels residus d'una societat moderna". I afegeix: "El parc mòbil català és cada vegada més gran, i abans de la crisi la vida d'un automòbil havia estat més aviat curta".

Tot i això, l'Estat espanyol sempre s'ha caracteritzat per la veterania que tenen els cotxes que circulen pels seus carrers i carreteres, un problema que ni els plans Renove o Prever impulsats des dels diferents governs ha pogut compensar.

A Catalunya cada any es produeixen unes 200.000 tones de ferralla procedents de l'automoció. I és que gairebé tres quartes parts d'un cotxe són metàl·liques.

La indústria del desballestament i el reciclatge de cotxes està en procés de remodelació per adaptar-se a les normatives europees més estrictes. La implicació dels fabricants és fonamental, ja que actualment gairebé un 90% dels components d'un cotxe són reciclables.

Recicladors que es reciclen

Els productors mundials de l'automoció fan molts esforços perquè hi hagi més components reciclables, o fàcilment degradables, i en la fabricació dels cotxes ara s'utilitzen més matèries primeres d'origen natural perquè això sigui possible.

De fet, el 2015 la CE exigirà que un 95% dels components d'un cotxe siguin reutilitzables. La lluita se centra perquè això no signifiqui un cost addicional que repercuteixi en el preu dels cotxes nous. Hem de tenir en compte que només la carrosseria significa gairebé la meitat del pes d'un automòbil. La resta són plàstics (9%), vidres (4%), pneumàtics (4%) i residus líquids corresponents als olis, greixos i combustibles que circulen pels intestins de l'automòbil.

Els centres de desballestament de cotxes no són simples magatzems de ferralla. Santi Navarro, de Recuperacions Navarro, una empresa gironina que reaprofita tota mena de productes usats, afirma: "No estem parlant de drapaires tecnificats, sinó de professionals que desenvolupem l'activitat amb responsabilitat i amb respecte pel medi ambient, ja que quan un cotxe ens arriba no en considerem el procés finalitzat fins que queda descontaminat". Per això els centres de reciclatge compten amb depuradores, decantadors, separadors de carburants i pous de bombament en combinació amb claveguerams molt moderns.

Josep Traserra diu que "una mala gestió en l'eliminació i reciclatge de peces pot generar un impacte negatiu en el medi ambient". El final de la vida útil de l'automòbil és un negoci tan important com necessari que aporta riquesa i llocs de treball, i que tanca el cercle de l'automoció i atorga una nova vida als components d'un cotxe. Els vidres reciclats, per exemple, es fan servir per a l'asfaltat de les carreteres, i els pneumàtics vells -a Catalunya cada any es reciclen 25.000 tones de cautxú- s'utilitzen, entre d'altres coses, per fer paviments sonoreductors.

stats