OPINIÓ

Obrir els partits

Un dels problemes de l’actual règim democràtic és l’excessiu poder d’uns partits massa controlats per un reduït grup de persones. Si la democràcia és el poder del poble, que el poder el tenguin un o dos partits, controlats per unes persones que dominen els ressorts per perpetuar-se, resulta rebutjable. I d’aquí que siguin moltíssimes les veus que reclamen que els partits s’obrin i es democratitzin.

Com tots els debats, aquest també és enormement complex. Que el sistema necessita reformes i millores sembla innegable. Allò que succeeix és que aquestes reformes i millores no es poden reduir –no s’haurien de reduir– a dues o tres consignes més o manco vistoses.

En la meva opinió, allò prioritari és restar poder als aparells dels partits. I per fer-ho s’ha d’actuar, com a mínim, sobre algunes qüestions essencials. La primera és recuperar la idea de la separació de poders. Que les decisions d’altes institucions o de tribunals de justícia es prenguin en funció de l’ordre o indicació partidista és haver atorgat als partits un poder que no els corresponia. Per tant, el sistema de designació ha de ser modificat per obstaculitzar que la decisió sigui únicament del partit. Les formacions polítiques tenen una funció molt important en una democràcia, ara bé, no ho han de contaminar tot, hi ha espais que han d’actuar amb una altra lògica, com ara el mèrit i la capacitat. I la politització de la justícia i la judicialització de la política no és una bona opció, més enllà de depurar les males praxis que es puguin cometre.

La segona qüestió on s’ha d’actuar és en l’enfortiment de la societat civil. Els partits són un instrument fonamental per a la participació política, però no són l’únic. La societat, més enllà dels partits, també s’ha d’articular. Si l’associacionisme és fort i independent, si l’articulació dels lobbys és transparent i sòlida, aleshores, el funcionament serà més ric, clar i divers. Una societat civil amb poc nervi, sigui per la seva petitesa o perquè està controlada pels partits, és una societat políticament feble.

En tercer lloc, s’ha de potenciar la democràcia directa, és a dir, referèndums, consultes, iniciatives legislatives populars… Hi ha multituds de temes que amb una cultura de democràcia directa deixarien d’estar en mans dels partits per passar a estar en mans dels ciutadans. La Llei de l’avortament seria un bon exemple. A Suïssa i Estats Units això és pràctica habitual.

En quart lloc, són molts els que proposen actuar sobre el sistema electoral. En primer lloc es proposen circumscripcions més petites per tal d’aconseguir que els electors coneguin directament els seus diputats, cosa que provoca que el diputat posi més el seu esforç en els seus veïnats que en el partit. Es diu que amb una circumscripció petita el vot no està tan condicionat per les sigles, sinó per la feina i mèrit del candidat. En general, però, això és propi de sistemes majoritaris que donen manco pluralisme i manco representativitat que el sistema proporcional. El que es pugui guanyar en proximitat i manco dependència del partit no hauria de generar efectes secundaris pitjors… i l’efecte secundari de deixar sense representació bona part de la societat no és poca cosa.

També en relació al sistema electoral hi ha la possibilitat de llistes obertes i/o desbloquejades. L’experiència del Senat no és precisament gaire esperançadora sobre un canvi real per la implantació d’aquesta fórmula. A les llistes obertes passa com a les primàries ofertes (també per simpatitzants): el debat es redueix molt a les cares, a les persones, i molt poc a les idees i les propostes. Així, devora les virtuts indubtables: l’augment de la participació en l’elecció del responsable i la seva legitimació també té els seus defectes: tensiona el partit, redueix el debat al nominalisme i no difumina l’aparell del partit que continua influint…

Encara que sigui una alternativa que hagi desaparegut, el que hauríem d’aconseguir serien uns partits molt més participatius, més vius i plurals, on el debat fos possible. Perquè encara que això sigui poc concret i molt intangible, el cert és que un dels problemes de fons és la cultura política i el gruix de massa crítica que hi ha a la societat. Més enllà de millores concretes, absolutament necessàries, també hi ha d’haver un canvi en la mentalitat col·lectiva: la necessitam més formada i informada, manco partidista, més diversa i més ponderada.