Una de les primeres coses que va fer l'actual Govern del Sr. Bauzá va ser modificar un article de la Llei de comerç per donar via lliure a la implantació de grans superfícies comercials tot rompent un cert consens que existia sobre la matèria. Hi ha un model de ciutat, d'economia, de consum i oci, de territori i mobilitat, que consisteix a anar situant grans superfícies comercials als afores de les ciutats. Hi ha un altre model de ciutat i de tota la resta que consistiria a intentar concentrar els usos comercials i d'entreteniment dins les ciutats, enfortint el comerç de proximitat... Evidentment no són dos models tancats, es combinen des de fa estona, el problema és si aquesta legislatura s'ha descompensat el precari equilibri existent i el problema és establir quines són les prioritats.
En la meva modesta opinió les Balears com a país turístic tenen un repte fonamental: la singularització. A moltes bandes hi ha platges, paisatges, botigues, restaurants, museus... El repte es troba en el fet que les teves platges, paisatges, botigues, etc. siguin especials i úniques. I què les pots fer singulars? En teoria entenc que dues coses: la seva qualitat-peculiaritat pròpia i el seu entorn. Anar cap a un model configurat per franquícies i per edificis moderns bàsicament tancats a l'exterior és anar en la direcció contrària de la singularització.
Ja fa anys que va fer fortuna la teoria dels no-llocs: espais urbans sense cap personalitat pròpia que podrien estar a qualsevol ciutat. Determinats centres comercials encaixen bastant bé en aquest concepte. Donar personalitat als espais urbans hauria de ser un dels eixos d'una determinada visió de país. Si l'aposta són els no-llocs, si l'aposta és l'estandardització, no crec que a la llarga siguem més competitus. Lógicament estic simplificant, però els principis són importants. Les Balears són plenes de centres històrics amb uns valors singulars. Palma especialment. Si les compres o l'oci es realitzen en aquests espais, inevitablement i de forma natural hi haurà singularització.
Tenc la sensació que en determinats àmbits en tot cas arribam tard. Probablement hi ha un segment dels nostres visitants que poden cercar centres comercials potents... Ara bé, això ja ho poden trobar a moltíssimes altres destinacions. Passa bastant també amb el turisme de congressos. El que vull dir és que era molt més fàcil fa anys situar-se en un mercat emergent que ara trobar un forat dins un mercat, en un cert sentit, fins i tot saturat.
Pens que una política intel·ligent passa per prioritzar les nostres potencialitats, que són les nostres singularitats... Si vols tenir una marca reconeguda i d'èxit t'has de diferenciar... I crear marca per a una destinació turística no és precisament un tema menor.
Aquesta legislatura s'han trencat molts d'equilibris i s'han prioritzat unes decisions polítiques que poden ser contraproduents pel que, des d'un punt de vista de racionalitat, semblaria més encertat. Alguns es poden enlluernar amb una inversió milionària, però la vida és complexa i, des d'un punt de vista de l'interès general, s'han de valorar totes les implicacions i els efectes a mitjà i llarg termini... Aquesta és la mare dels ous!
