OPINIÓ

Salut, fonament essencial

La societat del benestar que tenim a Europa no s’entén sense un bon sistema sanitari que doni cobertura a la totalitat de la població. La salut és el més important per a les persones i, per tant, qualsevol projecte col·lectiu modern passa per articular aquesta prioritat.

Les polítiques públiques en matèria de salut a les Illes Balears han de partir de dues idees bàsiques. La primera idea és aconseguir un major poder de decisió. Un president del govern espanyol va explicar fa anys que Espanya és un estat molt descentralitzat en la despesa pública però no en la decisió política. Efectivament, salut és el gran capítol de despesa pública de les autonomies, en el cas de Balears al voltant del 40% del pressupost del Govern balear es dedica a aquesta àrea. El que passa és que cada pic més sembla que les polítiques que es fan amb aquests recursos vénen dictaminades a Madrid en lloc de venir decidides a les Balears. I això és un exemple clar de la perversió i una explicació de la posada en qüestió del model autonòmic, si hi ha autonomia no és només per pagar nòmines i manteniment, que també, sinó per poder implantar polítiques pròpies i específiques.

La segona idea que s’ha de tenir molt present en matèria de polítiques públiques de salut a Balears és el tema del finançament. Encara que n’hi hagi molts que no vulguin canviar una determinada situació i que per combatre la necessitat de canvi esgrimeixin el concepte d’igualtat de tots els espanyols..., allò cert és que les xifres demostren que no hi ha res més desigual que mantenir l’actual situació. El 2014 per finançament sanitari s’han invertit a Balears 1.053 euros per persona, mentre que al País Basc s'hi han invertit 1.540 euros. Any darrere any les Balears estam a la coa de despesa sanitària encara que siguem una terra que a través de la pressió fiscal que tenim, la més alta de l’Estat, generem els recursos suficients per poder tenir una despesa més elevada. Aquesta realitat desigual que alguns no volen canviar en virtut d’una igualtat teòrica totalment falsa i inexistent afecta les llistes d’espera que patim, la implantació d’una facultat de medicina, disposar a cada illa de serveis tan elementals com el de radioteràpia, gaudir de més equipaments més ben dotats, ajudar adequadament les famílies que tenen un malalt i que s’han de traslladar a Mallorca...

Estoicament els ciutadans balears ens resignam a la desigualtat, a les retallades i als copagaments que afecten la nostra pròpia salut o la dels nostres familiars i amics. Una situació que va arribar al paroxisme de veure com es va estar a punt de tancar l’hospital General i el Joan March. Aquesta actitud “del tanmateix” s’ha de canviar, no podem continuar ancorats a la coa si tenim recursos per ser capdavanters. A més, en un país turístic disposar d’un bon sistema sanitari és un avantatge competitiu davant les destinacions amb costs molt més baixos. Com més s’aprofundeixi en aquest avantatge competitiu, millor tant per als residents com, des d’aquest punt de vista, per a l’economia balear.

Un sistema sanitari públic universal és una gran conquesta de les societats occidentals, una conquesta irrenunciable. Com tota obra humana, és millorable, s’han de depurar les imperfeccions, que lògicament també hi són; ara bé, les Balears poden aspirar i han d’aspirar a un sistema propi capaç de definir una política específica en matèria de salut i dotada dels recursos suficients.