La restauradora de Jaca, aviat a la Seu

Cada gran empresa té un estil propi, una aurèola característica. Ho fa Apple, fruit de l’Edèn, per ser reconeguda, i ho fa MonSanto, fruit de l’Infern, per fer-se invisible. Però és l’Església Catòlica la que mostra una línia corporativa més identificable. No debades és l’empresa comercial més antiga del món.

Urgeix un aclariment. Prendre l’Església Catòlica per empresa comercial ni vol ni pot ferir cap sentiment religiós. Per a fer-ho, caldria que l’Església Catòlica fos una religió i, des de l’emperador Constantí fins a Roberto Calvi, no ho és. Religioses són les persones que tenen sentiment religiós, no les empreses. Les empreses no tenen sentiments. Actuen segons un cervell binari depredador, tan eficaç com el dels rèptils, que respon fulminantment als estímuls de perill o benefici. El sentiment religiós rau en un altre nivell del cervell humà, que no és a l’abast de les empreses, aquell mateix que li fa dir a l’Amic: -“Digues, foll, què és religió? Respon: -Netedat de pensa”.

Malgrat la innegable eficàcia de l’Església Catòlica en els camps civil, econòmic i militar (sí, també militar: des del mateix Constantí fins al senyor Isidre Gomà i Tomàs, segons l’inoblidable recull Por Dios y por España. Pastorales, Instrucciones pastorales y artículos, Discursos, Mensajes, Apéndice. 1936-1939, Barcelona, 1940; 592 pàgines de lectura tan recomanable com perillosa, perquè llegit en alta veu dóna halitosi), malgrat aquesta eficàcia, deia, de vegades els encarregats d’una sucursal no mostren l’adequada solvència. Pot ser el cas del Capítol de la Seu de Mallorca.

Dues circumstàncies recents donen fe d’imperícia. Una són els displays decoratius de la Seu classificats dins la partida ‘art’. L’altra és el cas de l’anomenada ‘comunió de Pollença’. Un altre dia, si Déu vol, comentarem Pollença.

Fa cent anys, amb el cos del bisbe Campins encara calent, el Capítol va expulsar fulminantment Gaudí i Jujol. No varen poder tornar a posar els peus dins la Seu. Encara són a la paret, si els ‘restauradors’ no hi han anat un dia d’aquests amb fregall i lleixivet a esborrar-los, els dibuixos a llapis on Jujol preveia seguir treballant l’endemà.

El Capítol va triar per seguir un mediocre calculista de Gaudí, Joan Rubió i Bellver, de qui Miquel Ferrà deia “sentir suors fredes” en imaginar la seva obra, segons ell d’estil “decoració exòtica de wagons-lit ”; mentre Guillem Forteza deia acceptar qualsevol deixeble de Gaudí, “exceptuant, això sí, el Sr. Rubió i Bellver”. Ferrà i Forteza: dues persones de net sentiment religiós i solidíssima formació cultural. Hem perdut, gràcies a Déu, els finestrals de Rubió, però queden el pastiche del tornaveu de la trona de l’Epístola i els lamentables bancs i confessionaris.

Fa cinquanta anys, el Capítol deixava caure a bocins peces d’en Gaudí; clavava tatxes damunt pintures d’en Jujol, tapant-les i escarnint-les amb un cartell de cal·ligrafia gotitzant: “Hic est Chorus”; feia publicar un pamflet denigrant Gaudí i Jujol i lloant Rubió, Gaudí en la Catedral de Mallorca. Anécdotas y recuerdos ; arrabassava i destruïa el tornaveu de la trona de l’Evangeli. Tot això, amb l’obra de Gaudí a la Seu protegida per llei!

Ara, però, el Capítol sembla haver descobert el paper de l’art. En reconeix ingènuament el motiu Mercè Gambús, portaveu, referint-se a l’obra de Barceló: “porque lo consideramos absolutamente imprescindible por el revulsivo que ha provocado esta intervención en una zona que, no lo olvidemos, vive del turismo”.

Així, el Capítol ha escollit per treballar a la Seu gent, sens dubte plena de bona intenció, com Costantino Ruggieri, però bo per decorar festes de final de curs, i Jaume Falconer, bo per arranjar aparadors d’apotecari. Malgrat els elogis de Mercè Gambús, Don Teodoro Úbeda va calar Ruggieri, enviant-lo a fer vitralls a s’Arenal, ben lluny de la Seu. Però, miracle!, han aparegut aquests dies a la Seu vitralls d’aquest Ruggieri, col·locats ningú diu saber com. Això val una beatificació, i Ruggieri podrà ser recordat al costat dels màrtirs de la Cruzada, en el Memorial de Tots els Sants i Beats, obra de Falconer.

I Barceló? És a la Seu malgrat el Capítol. Ho explica Joan Darder, en una intervenció involuntàriament còmica, que trobau a <arquitecturareligiosa.es/index.php/AR/arti-cle/view/18/18>

Entre els projectes del Capítol, s’anuncien unes properes jornades sobre Campins i Gaudí. Si hi enviau una ponència, encara que rebeu el nihil obstat, no podreu llegir-la. Per tal d’evitar que us equivoqueu o que introduïu paraules inesperades, serà un “relator de comunicacions” qui llegirà totes les intervencions en el vostre nom. Netedat de pensa.

El Capítol no és a l’altura de la Seu, li ve gran. Abans que hi cridin a treballar Cecília Jiménez, la restauradora de l’Eccehomo de Jaca, els canonges servirien millor la seva empresa partint cada vespre a predicar a Magaluf.