21/03/2015

Absurd

2 min

Celebraven les noces d’or amb un viatge a Tunis. Era una il·lusió d’ella que els fills van ajudar a fer realitat. Visitant un museu van morir tots dos junts, crivellats per terroristes. Un matrimoni de Barcelona assassinat per jihadistes fent turisme a l’altre costat del mar que ens acompanya. No és fàcil trobar expressió més rotunda de l’absurd de la condició humana.

L’accident, el fet inesperat que trenca l’aparent harmonia de les coses, és molt desassossegant, per molt que intentem normalitzar-lo amb estadístiques i càlculs de probabilitats. ¿Per què a mi? No hi ha resposta. Quan l’esdeveniment imprevist no ve d’un acte fortuït sinó de l’acció deliberada -cruel- d’unes persones amb qui no hi havia el més mínim vincle, encara resulta més absurd. No hi ha cap explicació per a les víctimes, purs actors passius de la tragèdia sense espai per a l’heroïcitat. La seva desgràcia: ser en el lloc inadequat en el moment inadequat. La mort sempre és injusta però a vegades és, a més, insuportablement arbitrària. No hi havia cap motiu perquè els toqués a ells i no a uns altres. Per això costa tant d’entendre. De fet, no es pot entendre perquè no té sentit. I als humans ens costa molt acceptar la precarietat de la nostra condició d’éssers contingents.

Per això, necessitem donar sentit a la vida, encara que no en tingui, fer-la suportable. I així hem inventat els déus, les creences, les religions, les promeses de redempció, les ideologies. El que ens distingeix dels altres animals, diu Yuval Noah Harari, és que som els únics capaços de “crear ficcions i creure’ns-les”. Busquem paraules que ens consolin de l’absurd i companyia que ens protegeixi de la tremenda solitud que genera veure com éssers humans com tu poden matar-te sense ni tan sols conèixer-te. Ser víctima sense cap raó específica per ser-ho. Matar els dibuixants de Charlie Hebdo en el fons era una manera de reconèixer-los, com a enemics. El matrimoni de Barcelona, ni això. Pur absurd. I l’absurd el podem sentir, però és gairebé impossible d’assumir. Abans que intentar-ho, molts prefereixen creure en alguna cosa.

stats