Un dia sí, l'altre també, ens arriba el discurs de les plagues bíbliques: Catalunya, separada d'Espanya, exclosa d'Europa, s'enfonsaria en la misèria. Un procés de secessió és d'una envergadura colossal: afecta interessos molt consolidats (catalans, espanyols i europeus) i suposa un trasbals en la distribució del poder. A Catalunya s'ha frivolitzat escamotejant-ne les dificultats. Però el discurs apocalíptic és irritant, pel que té de paternalista i per la visió patrimonial que encarna. Els guardians de la finca ens diuen que vetllen per nosaltres perquè si volem volar sols ho pagarem molt car. És ofensiu pel que té de xantatge i perquè ens tracten com criatures. Com si els catalans no fossin capaços d'assumir les conseqüències dels seus propis actes.
I aquí apareix el discurs de l'adoctrinament. Aquest estat infantil vindria del fet que Pujol, a través de l'escola i dels mitjans públics, durant vint anys hauria incapacitat els catalans per pensar per ells mateixos. ¿Realment es poden creure que les persones que no estan contra la independència tenen el cervell pres? ¿I que la gent que escriu sobre aquestes coses té el cap manipulat per una escola, a la qual molts, per edat, ni tan sols han pogut anar? Certament, hi ha un joc d'hegemonies ideològiques. Què és la política sinó la lluita pel poder que comença amb la conquesta de l'hegemonia ideològica i cultural? A Espanya en aquest moment el PP exerceix una important hegemonia que està conduint el país a una gran restauració conservadora. Però no per això se m'acudiria dir que els que critiquen el projecte independentista tenen el cervell rentat per la FAES. També des de l'independentisme hi ha un insuportable menyspreu paternalista cap als espanyols. Sovint sento dir que sense nosaltres viuran millor, perquè s'hauran d'espavilar i això els anirà bé.
Tot debat digne d'aquest nom comença per un actitud de reconeixement de l'altre fins i tot en allò que no entenem o que ens costa entendre. Aquí massa sovint a l'altre se l'estigmatitza i punt, amb arguments inevitablement miserables.
