Autoritarisme
Divendres, a les portades d ’El Mundo, l’ Abc i La Razón, la paraula renega descrivia la declaració de la presidenta del Parlament al Tribunal Suprem que li hauria permès eludir la presó incondicional. “Renega de la secessió”, “Renega del Procés”, “Renega de la DUI”. Tot això perquè Carme Forcadell havia dit el que sabíem tots des del primer moment: que la proclamació de la República era un acte polític simbòlic sense eficàcia jurídica real.
En lloc de celebrar que Forcadell acceptés explícitament les regles del joc -cosa que ja havia fet en seguir presidint la diputació permanent d’un Parlament dissolt per l’article 155-, que és la normalització a què apel·lava el govern espanyol per no aplicar mesures excepcionals, es busca construir la figura de la traïció per presentar-la amb escarni davant l’electorat sobiranista i convertir-la en icona de la defunció del Procés. Mai en tenen prou. Des del principi han plantejat el conflicte en termes de victòria i derrota i, com repeteixen alguns columnistes madrilenys, no hi ha victòria sense humiliació.
El govern espanyol ho té difícil amb aquest entorn si vol generar distensió, com va insinuar el ministre Zoido demanant als jutges que tinguin present el context en què operen. El contrast amb la premsa catalana -en què el factor comú als titulars de portada era la paraula fiança - demostra la dimensió de l’abisme ja no polític sinó cultural.
A l’esperit de revenja respon també l’entusiasme amb què dirigents del PP i de Cs vigilen el sobiranisme. Si ja xocava la satisfacció amb què acollien les mesures d’excepció, encara sorprèn més el gust per la persecució i la denúncia. En lloc de proposar polítiques alternatives als ciutadans, i sempre amb cara de pocs amics, esmercen les energies vigilant TV3, assegurant-se que els Mossos peguin adequadament, controlant el que els mestres expliquen a l’escola o buscant infructuosament algun brot de violència per poder criminalitzar el sobiranisme.
A falta d’autoritat, autoritarisme. A falta d’idees i propostes, desqualificació i intransigència. A falta de finesa política, escarni i ridiculització de l’adversari.
