Contundència o traïció

Malgrat que el bipartidisme està ben enterrat, les eleccions del 28 d’abril es presenten més binàries que mai. La ciutadania escollirà entre el tripartit de dretes (l’extrema dreta de Vox, la dreta extrema del PP i l’extrem centre de Cs) o un govern Sánchez amb suport de tots els altres.

Casado ho ha deixat clar: “El 28 d’abril s’elegeix entre Torra i el 155”, una infàmia, una frase miserable d’un personatge instal·lat en un deliri proporcional a les dificultats de consolidació del seu lideratge. I ho ha reafirmat Rivera, que porta dos dies repetint que aquest cop no hi haurà tracte amb Sánchez i que cal fer fora l’actual president del poder. La dreta situa les eleccions en el terreny de la qüestió catalana i el missatge és inequívoc: contundència o traïció.

Casado segueix en l’estratègia de la radicalització, amb la bandera espanyola com a insígnia de combat. Cs, des de la convocatòria de la plaça de Colón, deixa enrere els hipòcrites exercicis de falsa distància amb Vox i assumeix sense matisos que l’objectiu és que el bloc andalús governi Espanya. ¿Realment l’electorat nacional conservador és suficient per alimentar tres partits? Apujar la veu contra l’independentisme té premi i l’entorn mediàtic de la dreta n’és un gran amplificador, però qui sap si el soroll té cert efecte miratge. Em costa de creure que a Espanya no hi ha una majoria partidària de l’entesa i la concòrdia. I per això crec que Sánchez no ho té tot perdut, en la mesura que, amb Podem i els partits perifèrics, és qui pot representar aquest espai. De fet, hi ha estudis acadèmics que situen la reactivitat contra el sobiranisme en la part alta de la piràmide d’edat, on és molt transversal i estesa, però en canvi la bel·ligerància decau a mesura que l’edat baixa. Probablement el secret serà l’abstenció, que els joves no es quedin a casa. En aquest sentit, la crisi de Podem no hi ajuda.

En vuit mesos l’independentisme ha tombat dos presidents del govern. Ara protagonitzarà la campanya. La qüestió catalana té efectes directors sobre les institucions espanyoles. Llàstima que aquesta doble performance s’hagi aprofitat tan poc. I que es torni a la cançoneta que fa perdre oportunitats: la propera vegada tampoc serà de franc. Depenent del resultat, el temps perdut l’últim any es pagarà car.