RAONS
Misc 21/07/2013

Cooperació

i
Josep Ramoneda
1 min

MOÇAMBIC ÉS un dels països més pobres del món, i viu en aquest moment l'aterratge d'inversors públics i privats d'arreu que arriben atrets pels recursos naturals de gas, de petroli i de carbó recentment descoberts i per la idea que l'Àfrica és un territori de futur. En un país on no hi ha classe mitjana, només oligarquia i pobres, la paraula de moda és confusió . El xoc cultural és gran. Moçambic va passar del colonialisme a la independència de la mà del socialisme, va viure una guerra civil promoguda pels seus veïns i, després de disset anys de certa estabilitat, sembla entrar en les convulsions del capitalisme global.

A vuitanta quilòmetres de Maputo, el Centre d'Investigació en Salut de Manisha, dirigit per Pedro Alonso i associat a un hospital públic, és capdavanter en la recerca de les malalties de la pobresa: sida, malària i tuberculosi, entre d'altres. Com diu Alonso, "lluitar contra els mals que mantenen els pobres en la misèria és una manera de lluitar contra les desigualtats". Ara que es parla tant de quin país vol ser Catalunya, crec que és molt interessant la lliçó de Manisha: la cooperació, especialment en el camp de la medicina, és un instrument de prestigi i presència en el món i d'accés a les grans organitzacions internacionals. Podria ser una pota decisiva de la política estrangera com a via per tenir veu i reconeixement. No oblidem que en cap àmbit Catalunya és tan important com en la medicina. Amb costos limitats, es pot aconseguir molt retorn simbòlic i material. I afirmar el país -internament i externa- com un país de mentalitat oberta i cosmopolita: una sola humanitat.

stats