Segons un sondeig d'IFOP per a Le Figaro , el 55% dels francesos són partidaris d'una intervenció a Síria, però el 59% són contraris a la participació militar francesa. És a dir, que ens tregui les castanyes del foc algú altre. Aquesta actitud, desgraciadament molt europea, és una herència de la Guerra Freda. Protegida pel paraigua nuclear, l'Europa Occidental va viure amb mentalitat de balneari, en expressió de Javier Pradera. Sabia que el conflicte entre les dues potències es dirimia en altres territoris. I que estava fora de perill, a condició de no crear problemes. Els Estats Units vetllaven per ella. L'escenari va canviar quan va caure el Mur de Berlín. De sobte la història tornava a entrar al balneari. Després de tants anys de deixar-se manar i conduir, no ha estat fàcil reprendre les regnes del propi destí. De fet, encara es noten els vicis de quan érem irresponsables. A la Guerra Freda les coses estaven molt clares: hi havia dos costats definits i un mapa repartit. Ara estem en un món d'incerteses, en què els nous equilibris de poder tot just s'estan configurant. La gestió de la crisi econòmica és una mostra de com està de viciada la responsabilitat europea després de tants anys de tutela: tots els governs han buscat caps de turc externs per eludir la responsabilitat de les seves polítiques.
Qui no marca camí, mai s'erra. Cameron, seguint la tradició britànica, es va oferir com a soci bèl·lic privilegiat d'Obama. I ha patit una derrota parlamentària sense precedents que el deixa molt tocat. Rajoy, en canvi, encara no ha dit ni una paraula, com molts altres col·legues europeus. No vol que li passi com a Aznar amb l'Iraq. I prendre iniciatives no forma part del seu tarannà. Dues maneres d'entendre la política. En tot cas, els diputats conservadors britànics són els que han demostrat menys por a la responsabilitat. No han vist clara la intervenció. I han deixat el seu govern sol. Han posat el seu compromís amb els electors per davant del seu compromís amb el partit. I dóna gust quan això passa. Perquè el primer principi de la responsabilitat és ser capaç de pensar i decidir per un mateix.
