Publicitat
Publicitat

Dictadures i democràcies

“Avui, més que mai -escrivia Paolo Flores d’Arcais-, la democràcia corre el risc de no significar res”. ¿Té futur la democràcia o l’evolució cap a l’autoritarisme postdemocràtic és inevitable? La paraula democràcia s’ha banalitzat. S’ensorra un règim polític per col·lapse (URSS), revolució (països àrabs) o guerra (Iraq), s’hi organitzen eleccions sense unes mínimes condicions i ja se celebra que el món ha guanyat una democràcia. Quan es parla de dictadures no n’hi ha prou fent la llista dels països sotmesos a un règim de partit únic, a un absolutisme unipersonal o a un poder teocràtic. Cal afegir-hi les falses democràcies, com el despotisme nacionalista de Putin, la degeneració de règims democràtics febles i corruptes com la Veneçuela chavista o estats semifallits carn de totalitarisme o de caos com l’Afganistan.

Però aquesta banalització arriba també a les democràcies homologades, i ens resistim a reconèixer-ho. Dos exemples: la pròxima campanya electoral americana costarà 5.300 milions d’euros. On queda la igualtat de veus i vots?, es pregunta Timothy Garton Ash. Unes 200 famílies aportaran el gruix del finançament de les campanyes. I podrien disputar-se la presidència un fill i germà de president, Jeb Bush, i una esposa de president, Hillary Clinton. És una democràcia o una aristocràcia? Qui mana?

Anem a la jove i gastada democràcia espanyola. La cursa cap a l’autoritarisme postdemocràtic s’ha accelerat espectacularment en el mandat de Rajoy. Tres mesures recents: una reforma de la justícia que és una veritable llei de punt final per indultar la corrupció, perquè deixa en mans de la fiscalia, que depèn jeràrquicament de l’executiu, la limitació del temps dels procediments; una llei del TC que destrueix la seva independència convertint-lo de fet en òrgan polític per resoldre judicialment qüestions polítiques com el 9-N; i la llei mordassa, que retalla drets fonamentals. Ens resignarem citant el tòpic que la democràcia és el menys dolent dels règims possibles. Però la lluita contra les dictadures comença per ser més exigents amb les nostres democràcies.