Dos irresponsables
Beppe Grillo i Pier Luigi Bersani havien de canviar Itàlia. Han aconseguit ressuscitar Berlusconi. Són dos exemples d'irresponsabilitat: el comediant que no fa política, juga a fer-ne, i el buròcrata que sucumbeix sempre a la temptació de l'statu quo . Grillo havia d'acabar amb les martingales de la vella política i amb la ficció berlusconiana que captiva mig Itàlia. Ho va tenir a la mà. Si feia Bersani president del Consell, Berlusconi estava liquidat. No va voler de cap manera i no tenia cap alternativa. Un cop més va guanyar l'infantilisme polític: com pitjor, millor. El Partit Demòcrata explota i Berlusconi somriu alleujat. Alguns comencen a mirar a Casaleggio, un empresari de màrqueting a qui tothom considera l'autor del guió que interpreta Grillo. Casaleggio belluga els fils i governa l'estratègia. Què busca?
Bersani, gris exponent de la cultura d'aparell, ha caigut en la trampa de sempre. Un cop més l'abraçada de Berlusconi haurà estat el suïcidi per a l'esquerra. Berlusconi estaria mort políticament si, en el seu moment, D'Alema no li hagués salvat els mobles. Ara Bersani ha repetit el mateix disbarat. Aquests despropòsits tenen a veure amb certa cultura d'herència comunista que infravalora sempre l'adversari i es pensa que el podrà dominar. El primer moviment de l'operació conjunta -l'elecció de president de la República- va deixar Bersani nu. Des d'aquell moment només tenia una sortida: plegar. Ha tardat dos dies. Si algun personatge representa la cultura de combinació i tripijoc és Marini, que, als 80 anys, ho ha fet tot a la política italiana. Aquest era el candidat de Bersani en temps de renovació. Una vegada més la falta de coratge de l'esquerra, la incapacitat de fer un projecte polític, s'ha posat de manifest. Ara ja es parla de Matteo Renzi, l'alcalde de Florència. És igual el nom si no es trenca aquesta cultura de l'adaptació al desastre. El que necessita l'esquerra és projecte, voluntat de tirar-lo endavant i rebuig dels falsos consensos. Les virtuts que tenien les persones que la van derrotar, com Margaret Thatcher. El que val per a Itàlia val també per aquí.
