RAONS

Estancats

No tinc cap inconvenient en assumir el que s’ha convertit gairebé en una jaculatòria de ritual: em sembla una barbaritat que es pugui inhabilitar el president de la Generalitat per posar una pancarta en defensa de la llibertat en temps electoral. Tant és així que un jutge de Madrid em diu que, vista la composició del Tribunal, no es pot descartar l’absolució. Dit això, em sembla una frivolitat que el president de la Generalitat busqui una provocació tan menor per poder exhibir condició de perseguit. Estava avisat, va jugar amb la pancarta a consciència i va reconèixer la seva responsabilitat davant dels jutges. Pretendre debilitar un estat a pessics pot tenir el premi de la solidaritat i el reconeixement dels fidels, però difícilment farà avançar gaire la causa.

L’atzar ha volgut que la vista del Suprem coincidís amb l’anunci oficial de l’absorció de Bankia per part de CaixaBank. Una de les grans institucions econòmiques catalanes guanya pes de manera significativa més enllà de Catalunya. Una operació d’envergadura que té motius de celebració quan fa temps que Catalunya s’allunya dels centres de decisió. Doncs bé, la Generalitat ha estat del tot absent d’aquest episodi. Ni hi ha intervingut, ni ha estat consultada, ni tan sols informada. És a dir, s’està fent prescindible.

El president Torra diu que està “completament entregat a la batalla contra la pandèmia” i que en aquestes circumstàncies seria irresponsable sotmetre el país a l’enrenou d’unes eleccions. I, tanmateix, al negar-se a convocar-les, en cas de ser inhabilitat, en lloc de tenir al novembre un govern renovat entrem en una llarga interinitat fins al febrer o el març. És a dir, la prioritat de la pandèmia xoca amb l’estratègia de confrontació del president, purament partidista i retòrica perquè tots sabem el limitat recorregut que pot tenir. I la resta de l’independentisme -malgrat que amb un ull ja està pensant què pot arrencar dels propis pressupostos a Madrid- es nega a exigir eleccions per por al “què diran”. La presumpta estratègia de confrontació no és activa sinó defensiva, no pretén avançar sinó guardar la vinya. I el risc és que el raïm s’acabi fent malbé. Calen eleccions perquè cal un nou Govern i una nova estratègia. Una política és bona si permet avançar i inútil si condemna a l’estancament, per molt noble que sigui la causa. I així estem.