Ficcions
La mirada exterior, lliure dels prejudicis de les parts polaritzades pel conflicte, té la virtut d’introduir el principi de realitat en debats construïts sobre ficcions. Aquesta setmana ho ha fet el Financial Times, gens sospitós de pulsions sobiranistes o esquerranoses, amb puntualitzacions que haurien de fer sortir els colors a Rajoy. Un editorial amb tres advertències directes: el temps de no fer política s’esgotarà aviat; l’esperpent de les forces de seguretat empaitant urnes i paperetes no és gens edificant, i un debat estèril sobre legitimitat i legalitat no resoldrà el problema. Pura racionalitat democràtica que el govern espanyol, obsedit a posar Constitució i Codi Penal en el mateix pla, no vol escoltar. Faci un referèndum i guanyi’l, és la seva obligació, venia a dir-li també Le Monde, de clara tradició jacobina. El govern espanyol ha posat l’estat a caminar com un elefant que ha d’arrasar el referèndum i això a la premsa europea li costa d’entendre-ho.
Tanmateix, és cert que el joc de ficcions ha presidit el debat: el sobiranisme ha actuat convençut que l’apel·lació a una legitimitat democràtica universal, difícil de fonamentar i de rebre empara internacional, li era suficient per imposar-se, i les institucions espanyoles han cregut que apel·lant a la legalitat i als límits definits per la Constitució la desfeta del sobiranisme es donaria amb escreix. Aquesta doble ficció en bona mesura ha bloquejat el debat polític, perquè les dues parts es creien portadores d’una veritat superior i per tant el consideraven innecessari. I ha condicionat les estratègies. El govern espanyol ha renunciat a la política pel Codi Penal i el Govern s’ha pensat que es podia canviar de legalitat sense tenir poder coercitiu per imposar-la.
La premsa estrangera sembla haver entès millor la situació que l’espanyola, probablement perquè a Madrid encara viuen en la ficció que la socialització de la por els donarà una victòria definitiva. Qui sap si l’1-O el principi de realitat es farà carn. I uns comprendran que el conflicte no es resol a cops de bastó, i els altres que encara no tenen força suficient per trencar unilateralment amb l’Estat.
