21/03/2020

Foteses

2 min

Fotesa: “Cosa de poca importància”, diu el diccionari. Això va ser el discurs de Felip VI sobre la crisi del coronavirus. Ni amb les paraules ni amb l’expressió corporal va transmetre res més que falta d’empatia, allunyament de la realitat, tràmit fet amb desgana. I per això és notícia: una deslluïda i insegura prestació que parla molt clar de la por d’una monarquia en pèrdua de legitimitat.

Feia una setmana que el rei havia decidit matar el pare. Exercici que es dona sovint en les institucions dinàstiques. Sembla que fa un any que tenia coneixement de la causa que ara l’ha mogut a actuar. I va veure el moment d’oportunitat: la ciutadania està posseïda per la crisi sanitària. Amb una declaració retòrica -sense efectes jurídics- de renúncia a l’herència del seu pare, creia protegir el seu càrrec dels comportaments irregulars de Joan Carles I, que, després d’anys de ser vox populi, malgrat la protecció dels diferents governants, han arribat per fi a la justícia, via Suïssa. Però Felip VI hauria de saber que qui va donar legitimitat a la monarquia va ser el seu pare i que quan aquest la perd, la institució en surt tocada.

Un anacronisme com la monarquia només pot tenir sentit per la seva utilitat. Joan Carles I se la va guanyar fent de bon traïdor: del règim dictatorial que el va entronitzar a la monarquia parlamentària. Una Transició sense ruptura, de la qual tots coneixem els costos, però que en aquell moment era segurament l’única possible. O almenys així es va creure davant el permanent soroll de sabres. I el 23-F, després d’algunes vacil·lacions, va semblar confirmar la seva utilitat.

Si la utilitat va salvar la monarquia, ara la pregunta és: ¿la Corona està en condicions de recuperar la legitimitat? Dit d’una altra manera: per a què serveix la monarquia avui? Només hi trobo una resposta: per ajudar els poders institucionals i econòmics a bloquejar qualsevol reforma del règim. Al rei se li ha acabat viure del pare. ¿Viurà per si sol? Ara mateix la monarquia no està en perill perquè hi ha altres prioritats i perquè amb el conflicte català en curs és intocable. Però els mateixos que li donen suport el deixaran caure si en un moment veuen que els fa més nosa que servei.

stats