08/05/2011

La foto

2 min

El president Obama va seguir en directe la infeliçment anomenada operació Geronimo, acompanyat del gabinet de seguretat nacional. Tots els diaris han publicat la foto de la reunió. El cap de taula no l'ocupa el president, sinó un militar uniformat. La resta vesteixen de manera informal. Ja se sap que la milícia no és res sense guarniments. El militar va per feina: tecleja l'ordinador. És l'únic que no mira la pantalla que tots sospitem que hi ha al davant, on es concentren totes les altres mirades. A l'esquerra, el vicepresident, Joe Biden, amb un cert aire de xèrif, sembla el més còmode. A l'altre costat Hillary Clinton, tapant-se la boca: diries que és l'única que pateix. Entre el militar i Biden, amb una cadira més baixa i a certa distància de la taula, com arraconat, el president Obama amb gest de concentració. Sembla que es usual que en reunions importants amb els seus col·laboradors marqui una certa distància física, perquè quedi clar que escolta, però desprès decideix tot sol. Tanmateix, sorprèn que en un moment tan sensible, el president aparegui en la fotografia en un lloc tan discret. Una probable explicació: l'escenari estava pensat per deixar clar que es tractava d'una acció bèl·lica. Tota operació militar conté la possibilitat de matar l'enemic. Es respon així als que hem qüestionat que s'optés per l'execució i no per portar Bin Laden a un tribunal.

Aquesta foto s'ha de confrontar, inevitablement, amb una altra: la inexistent, la que havia de ser la prova definitiva dels fets per als incrèduls que paradoxalment sempre estan a punt de creure's qualsevol teoria de la conspiració, sobretot si hi ha els EUA pel mig. Tenim, doncs, la foto dels elegits que van tenir dret a presenciar els esdeveniments en directe, però cap imatge de l'objectiu principal de l'acció: l'execució de Bin Laden. La icona que pretén ser contrapunt de la imatge de l'esfondrament de les Torres Bessones, per cloure una època, sabem que existeix, però que no tenim dret a veure-la. De fet, la foto de la Casa Blanca ens dóna la imatge per absència: està en la pantalla que nosaltres no veiem però que tots miren.

Obama ha pres la decisió personal, per tant subjectiva, de no autoritzar la difusió de les fotos del cadàver de Bin Laden. El poder s'afirma amb aquests gestos d'arbitrarietat, però també a vegades ensenya els seus dubtes. Obama probablement recorda els efectes contraproduents de les imatges de l'execució de Saddam Hussein, que en alguns països musulmans va ser viscuda com una humiliació innecessària. Certament, les teories conspiratives seguiran florint hi hagi o no hi hagi imatge. Els és propi convertir qualsevol informació en una confirmació del seu argument. Però la posició discreta que Obama ocupa en la foto de Washington i la seva negativa a mostrar el cos de Bin Laden donen pistes per formular una hipòtesi: la decisió, que el president diu haver pres en solitari, va ser, conforme el principi del mal necessari, matar Bin Laden, no capturar-lo. Com escriu el filòsof Michel Walzer, "encara que en alguns casos es bo fer el que està malament, això no ens treu ni la culpabilitat ni el penediment".

stats