Fronteres
Històries de Medellín. Pujo amb el Metrocable fins a Santo Domingo, a la comuna 1, que havia estat una de les zones més violentes de la ciutat. A un jove que diu haver participat en el conflicte li pregunto quants amics ha vist morir assassinats aquests anys: "Més de trenta", contesta. I ara? Ara les coses van millor, ja no hi ha fronteres. El conflicte era pel control dels territoris, entre narcotraficants i paramilitars. Hi havia carrers que no podies creuar. Si passaves a l'altre cantó eres mort. Quan s'aixequen les fronteres la tensió disminueix. No han desaparegut a tot Medellín, però ara hi ha molta inversió estrangera que està fent de Colòmbia un nou Eldorado: or, níquel, coltan, el subsòl és ric i les matèries primeres estan pels núvols. La violència ha passat de protagonista a remor de fons.
Fa uns anys, el periodista Jorge Melguizo va fer una entrevista per televisió a un jove sicari que en tenia divuit: "Tot el pitjor que vostè es pugui imaginar jo ho he fet", li va dir davant la càmera. Un any més tard, el noi va ser assassinat. La seva mare va trucar al periodista. Li volia agrair l'entrevista: "És l'única cosa bona que el meu fill va fer en tota la seva vida".
Jacques le Goff es preguntava: "Què tenen en comú el pidolaire, el burgès, el canonge i la prostituta?" I contestava: "Tots són ciutadans". Els joves de les comunes no sentien aquesta pertinença. Només trobaven sentit en el grup i el control del territori propi. La descomposició del teixit social dóna aquestes situacions en què les ciutats es fragmenten i hi apareixen les ferotges fronteres interiors. Per això fa angúnia que la nostra societat s'estigui fracturant entre integrats i marginats.
Héctor Abad escriu: "La veritat sol ser confusa, és la mentida la que té sempre les faccions massa nítides". Se'ls nota molt als nostres governants quan intenten controlar els esperits desqualificant la contestació social i política. ¿Què volen: ciutadans actius o persones resignades a veure créixer les fronteres interiors d'unes desigualtats insostenibles?
