RAONS

Full de ruta

L’historiador John Elliot ha estat promocionant el seu darrer llibre, Catalanes y escoceses. Unión y discordia, i ha deixat anar un discret full de ruta. Primer: “Cal flexibilitat de totes les parts. Dialogar, escoltar i tenir molta paciència”. Segon: “Pagaria la pena un dia consultar el poble català d’una manera o altra per tenir una idea del que desitja la majoria”. No és nou, però té la virtut de ser clar i exigent.

La flexibilitat i la paciència només són possibles quan hi ha un reconeixement mutu dels actors. N’estem lluny, en vigílies d’un judici que parteix d’acusacions incomprensibles per a qui hagi vist de la vora el que ha passat a Catalunya. Però fins i tot reconduir aquesta irresponsable deriva judicial, afavorida per la deixadesa política del govern de Rajoy, només serà possible des del full de ruta d’Elliot.

Indigna el cinisme metàl·lic de Casado. I cansa que, a aquestes altures, el president Torra digui referint-se a la no nata proclamació de la República: “Tornar enrere no és cap opció”. És una manera de justificar l’immobilisme que només degrada la situació. Ara la fita del judici li dona coartada, però després, què? Per altra banda, les amenaces de Casado, Rivera i companyia només serien executables trencant definitivament les regles del joc i provocant una destrossa que arrossegaria Espanya sencera.

Tard o d’hora caldrà baixar al full de ruta que dibuixa John Elliot. Per llarg i lent que sigui, és el camí més recte perquè l’independentisme pugui assolir reconeixement i legitimitat. I si pel camí surt algun escenari més favorable -l’únic que se m’acut és que els tribunals europeus revoquin el procés judicial espanyol- ja hi haurà camí avançat. Cal aprofitar les escletxes, i per això és de perdedors no entendre que la discrepància entre l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia obre una perspectiva nova en el judici: les acusacions no són unànimes, s’hauran de demostrar. Com deia Umberto Eco, el món és rodó i els extrems es toquen. Potser per això alguns sectors independentistes semblen preferir que a Espanya governi Casado en lloc de Sánchez. Ja s’ho trobaran.