Un exministre socialista em deia, amb certa sorna, que “Catalunya és l’únic lloc del món on ser independentista surt de franc”. Com que l’exministre considera que la independència de Catalunya és impossible, ser independentista és, per a ell, una frivolitat: no és fer política, és jugar a fer-ne. És donar-se el gust de vestir-se amb una aurèola transgressora, amb la seguretat que no hi ha cap risc en l’atreviment, perquè com que la independència forma part de l’impensable mai s’arribarà a la ruptura.

Encara que d’una altra manera, la idea que estar a favor de la independència és gratis també circula irresponsablement per Catalunya. Entenc la intenció: engrescar la gent en un moment en què l’encadenament de respostes agressives des d’Espanya fa créixer la indignació i, per tant, les ganes de fer via. Però fer creure que tot és bufar i fer ampolles i que la independència està a l’abast de la primera votació que hi hagi en aquest país és perillós. Ho és per la frustració que pot generar si tot plegat acaba en un punt mort (per exemple, una votació sense una majoria rupturista suficient). Però ho és sobretot perquè si s’estén la idea que és un camí de roses, una part de la ciutadania (els sectors menys implicats, decisius a l’hora de sumar una amplíssima majoria) es pot espantar quan vingui la primera pujada. Amb això especula el discurs de la por.

La modificació en el sistema de poders (polític, econòmic, social) que representa una separació és enorme. Una independència és en política com un terratrèmol en geologia. Dóna gust l’estil amb què les autoritats britàniques gestionen el cas escocès, però ¿seria igual si no estiguessin convençudes que guanyaran? La frivolitat de la independència low cost no afavoreix el procés: el debilita. Ser independentista serà gratis mentre no hi hagi possibilitat d’èxit. I deixarà de ser-ho precisament si l’opció pren cos. I algun moment d’alta tensió s’haurà de passar, encara que sigui per poder obrir després les portes de la sortida pactada que araestan tancades. Amagar les dificultats, a l’hora de la veritat, pot alimentar les desercions.