Immolació

Deia Maquiavel que la millor república no dona solució als problemes polítics: més aviat es distingeix per l’abandó tàcit de la idea de solució. És l’esperit de la democràcia: veure i comprendre, una cultura del signe i la paraula que atorga al subjecte la condició de ciutadà perquè s’entengui amb els altres en l’organització de la polis. La idea grega de sorteig com a sistema d’elecció ens pot sembla ingènua però reflecteix l’essència de la democràcia.

La democràcia concerneix directament el poder i la seva organització. La seva qualitat depèn de dues condicions principals: que els ciutadans tinguin la darrera paraula i que els mecanismes de control de poder siguin efectius. Nietzsche ja va advertir que la voluntat de poder no en té mai prou.

Si la política és lluita pel poder, el que un guanya ho pren a un altre. No és estrany que la filosofia espontània dels polítics tendeixi a la lògica excloent de l’amic i l’enemic. El valor de la democràcia és la capacitat d’assumir i sublimar el conflicte per la paraula. Per això les crisis venen quan hi ha negació del reconeixement. El marc constitucional nega la possibilitat que Catalunya decideixi el seu futur i, quan l’independentisme ho ha intentat, l’Estat s’ha desencadenat.

Tots hi han perdut i tots hi han guanyat. És cert que l’Estat ha bloquejat el camí de la República i ha garantit l’ statu quo. Però també és cert que l’electorat ha ratificat l’independentisme donant-li la força que ja tenia: suficient per governar, insuficient per anar més enllà. L’independentisme no es va aturar a temps, però l’Estat ha forçat les seves costures amb una interpretació insòlita de les regles del joc per part del Tribunal Suprem. Una deriva autoritària afavorida pel context general d’Europa. Sorprèn que partits d’esquerres i moviments socials no reaccionin i s’adonin que poden ser les pròximes víctimes.

Les democràcies no són ens de l’esperit. S’encarnen en realitats culturals, legals i socials concretes. I cada part té les forces que té. Tot és susceptible de ser recuperat excepte la immolació. I això és el que sembla que Puigdemont es nega a entendre.