RAONS

Indivisible

Els problemes són més fàcils de resoldre si són divisibles o susceptibles de convertir-s’hi. La qüestió sobiranista és, per definició, indivisible. Un país no pot estar dins i fora d’un estat, en aquest cas l’espanyol, alhora. Per això els problemes indivisibles es poden dilucidar de dues maneres: per la força, o intentant fer-los divisibles, és a dir, acceptant les dues parts la necessitat de buscar una sortida pactada. Perquè això passi cal que les forces estiguin relativament igualades. I en el cas català són manifestament desiguals.

L’Estat coneix perfectament la seva superioritat coercitiva (cosa que a vegades el sobiranisme oblida) i el sobiranisme, sense altra arma que el vot, necessita moltes més voluntats per forçar la situació. Per això -i per una idea d’Espanya i del poder construïda al llarg de segles- el govern i les institucions espanyoles aspiren a derrotar el sobiranisme i, de passada, perquè no torni a aixecar cap, imposar una presència més gran de l’Estat a Catalunya. És l’oportunitat, pensen alguns.

Durant temps han viscut del tòpic: la desfeta del sobiranisme arribaria sola perquè els catalans amenacen però sempre acaben afluixant. Ara el sobiranisme no només resisteix més del que esperaven sinó que ha desafiat l’Estat. I han decidit que és el moment de reduir el sobiranisme, espantant els sectors més tebis del seu vot potencial. L’acumulació de recursos, suspensions, notificacions i querelles, que tindrà continuació la setmana vinent amb intervencions cautelars sobre les persones, respon a la convicció que la relació de forces els és prou favorable per no haver de fer concessions. És cert que el sobiranisme no té capacitat per imposar-se i que la constatació empírica d’això (enmig del núvol de ficció en què alguns es mouen) pot frustrar i desmobilitzar, però també és cert que el govern espanyol no pot obviar el cop que ha sofert a mans del sobiranisme per la proverbial incapacitat de reformar les institucions: la fi del consens sobre el règim del 78. Rajoy haurà de carregar amb l’estigma que va ser sota el seu mandat que al règim se li va obrir una via d’aigua. Aquesta topada difícilment tindrà guanyadors.

Etiquetes