Legitimitats

Periodista, filòsof i escriptorEm diu un amic independentista que si Puigdemont hagués convocat eleccions no hauria votat. S’hauria sentit estafat, per incompliment de les promeses. I en canvi va votar el 21-D, en unes eleccions convocades per Rajoy amb l’autonomia intervinguda, conscient que votant les legitimava. L’economia de les decisions dels humans és complexa.

No s’albira cap senyal polític ni judicial per facilitar l’aterratge de l’independentisme. Un exemple il·lustra el caràcter aporètic del moment: Llarena denega a Junqueras la possibilitat d’acudir al Parlament perquè l’exercici de la funció representativa pot ser un instrument per tornar a delinquir. Però els ciutadans han tornat a atorgar a Junqueras l’exercici de la funció representativa. ¿Com sortim d’aquesta contradicció? Deia el filòsof Claude Lefort que la democràcia viu en un debat permanent sobre el que és legítim i el que és il·legítim. Aquí es tendeix a construir barreres infranquejables. El 27 d’octubre va quedar ben clar. I, almenys a mitjà termini, i més encara amb la desfeta electoral del PP, no hi ha senyal de distensió de les institucions espanyoles.

La reivindicació de la independència, després d’anys de nacionalisme conservador, tenia la virtualitat de passar del superego transcendental, la sempre inquietant idea de nació, a l’estat: el poder en la seva materialitat. El xoc de l’octubre va produir un efecte inesperat: la divisió de la cúpula independentista entre els que van fugir i els que es van quedar i han acabat a la presó. Raons gairebé psicoanalítiques han fet que qui va marxar, agafat al poder simbòlic de la màxima magistratura catalana, hagi obtingut més reconeixement que els que estan tancats, sense dret a la paraula. També entre independentistes la legitimitat genera barreres.

Només Puigdemont pot ser president, diuen alguns. Més enllà de sentiments, cal donar prioritat al que tingui menys costos i obri més perspectives. I si el meu amic va fer bé d’anar a votar el 21-D, ara cal recuperar les institucions i governar-les. Només fent soroll no veig on es pot arribar.