21/11/2012

L'home del sac

3 min

1. OPOSICIÓ.Joan Herrera és, en aquests moments, l'únic dirigent polític que fa d'oposició. Diuen que el mateix president l'hi va reconèixer després del debat de TV3. Herrera ha tingut l'encert d'assenyalar el punt feble d'Artur Mas: la seva falta d'empatia amb els que ho passen malament per una crisi que ja no és només econòmica, sinó social. El president ha passat de mirar les xifres a mirar lluny, cap a la gran promesa (com en el seu inefable cartell electoral), sense mirar la cara de les persones. Probablement, pesa sobre ell la influència d'un conseller d'Economia acostumat a desxifrar la realitat des de la ciència més que des de la política. I la ciència, per definició, és simplificadora: redueix la suma de singulars a lleis universals. I els singulars són, precisament, les persones de carn i ossos. L'entusiasme amb què el president va encarar la campanya de retallades, tot just arribat al Govern, va ser la primera expressió d'aquesta falta de sensibilitat. La voluntat d'alliberar CiU de l'herència social cristiana i posar-la al nivell de la dreta liberal europea li va fer dir, potser amb massa alegria, que era un govern amic dels empresaris. Herrera com a única oposició, així de desequilibrat tenim el sistema polític en aquest moment.

2. L'HOME DEL SAC.Trista idea d'Europa la que tenen el PP i el PSC. Europa com a espantall perquè els catalans notin vertigen davant l'aposta independentista. ¿Per a això volen Europa? ¿Per a això diuen i repeteixen que el nostre futur és Europa? ¿Europa com a home del sac que espanta catalans? Amb europeistes com aquests Europa no anirà gaire lluny i Espanya no hi té gran cosa a fer. Políticament, Europa farà poc en el procés que emprengui Catalunya. De fet, seguirà el que decideixin els catalans sense ficar-s'hi massa. Si a Catalunya hi ha una àmplia majoria per la independència, dirà a Espanya que parli amb els catalans i que busqui una sortida. El que sí que s'ha de fer, en qualsevol cas, és el que no s'ha fet fins ara: treballar bé Europa. Les resistències europees vindran molt més pel costat econòmic que pel polític. La por que una Espanya sense Catalunya fos insolvent i, com a conseqüència, l'euro se n'anés en orris és el que preocupa a Europa, i no les normes jurídiques que alguns invoquen però que no existeixen.

3. RES A PROPOSAR.Referèndum i procés sobiranista o quedar-nos com estem. Aquest és el dilema cap al qual el PP i el PSC han conduït les eleccions catalanes. No tenen cap alternativa atractiva per proposar. Llevat que pensin que seguir com ara és atractiu. El PP només diu que tot s'arreglarà amb alguns diners més. O ho agafen o l'apocalipsi. I el PSC segueix amb el fantasma del federalisme, que ja només provoca vergonya aliena. ¿Com pot creure algú en una proposta que fa vint anys que el PSC pronuncia sense haver trobat, fins i tot governant a Espanya i a Catalunya, un sol federalista que li fes cas? ¿És per un miracle que ara Espanya ha de veure la llum del federalisme? El federalisme va morir quan Pasqual Maragall ho va intentar i li van tirar l'Estatut pel cap. Des de llavors, és fer volar coloms. És senzillament l'expressió de la impotència d'un partit que vol ser a tot arreu i fa temps que no toca de peus a terra. Amb aquest panorama, uns i altres ¿què proposaran com a alternativa l'endemà de les eleccions?

4. OPOSICIÓ. Un dels deures urgents de l'endemà és equilibrar el sistema polític català. És molt millor un sistema de partits a set que a tres. És més representatiu i menys simplificador. Però el problema el tenim en la configuració de majories. I en aquest moment no hi ha ni la més remota possibilitat d'una majoria que no passi per CiU. És una anomalia que hauria de ser transitòria si no volem que creixin els vicis dels règims tancats i clientelars. La paraula la té l'esquerra. Perquè sense una aliança d'esquerres mai hi haurà alternativa. Junqueras ha jugat molt bé el paper de força tranquil·la per la independència. Després caldrà fer un pas més cap a l'esquerra. Iniciativa és al lloc de sempre. I el PSC, ¿fins on ha de caure perquè els que l'han portat cap al desastre se'n vagin a casa? De moment, hauran aconseguit que la refundació de l'esquerra s'hagi de fer amb el PSC però ja no des del PSC.

5. FILTRACIONS.¿Quin és l'objectiu de les filtracions policials a El Mundo contra els líders de Convergència i Unió? No crec que sigui canviar el rumb de les eleccions perquè seria pura fantasia. ¿No deu ser, més aviat, que es tracta d'espantar i coaccionar Artur Mas de cara al procés que comença l'endemà de les eleccions?

stats