Lliçons britàniques

Miliband, el líder laborista, el liberal Clegg i Farage, estrella del partit antieuropeu que fa uns mesos semblava que ho havia de fer trontollar tot, ja han plegat. Han estat devorats per Cameron, davant de la sorpresa general. Les enquestes i els analistes anunciaven, just el dia abans de les eleccions, una crisi política històrica a la Gran Bretanya. I ara resulta que Cameron governarà sol. S’imposa una reflexió sobre els instruments d’anàlisi dels comportaments electorals. Diem que la política s’ha aïllat de la societat. Però potser els investigadors i analistes també.

Hi ha dos guanyadors, els conservadors i els nacionalistes escocesos, que han infligit als laboristes un doble cop mortal: deixar-los sota mínims al seu feu tradicional d’Escòcia i provocar un desplaçament significatiu de vot cap a Cameron per evitar que governessin amb ells. L’estratègia de la por funciona arreu, especialment quan les qüestions patriòtiques entren en joc. Però, en tot cas, és molt interessant el comportament de l’electorat escocès. Fa mig any va donar la victòria al no en el referèndum per la independència i ara el partit nacionalista ha arrasat. Sembla com si l’electorat l’hagués volgut premiar per la seva gosadia i com si els escocesos que no es van atrevir a fer el pas en el referèndum es traguessin ara de sobre la mala consciència castigant els partits unionistes. Els electors a vegades tenen comportaments que a la raó li costen d’entendre.

Cameron té un avantatge: no té por del vot dels ciutadans. I ha jugat molt bé les seves cartes. Ha liquidat el partit de l’eurofòbia, fent seva la convocatòria d’un referèndum (i ja en porta dos). Ha anul·lat els laboristes amb el discurs de la por i la desconfiança, atrapant-los en el laberint escocès, i aprofitant la debilitat de la socialdemocràcia europea, que no troba la seva ubicació. I ha ofegat els liberals, desnonats per haver entrat en coalició amb ell. Tanmateix, és difícil d’entendre que els electors ratifiquin una política que ha aïllat el país, li ha fet perdre pes al món i ha destruït molt del seu benestar. Els misteris de la servitud voluntària segueixen sent inextricables.