RAONS

Maragall

Ara és el torn de Puigdemont i els seus. Al PDECat li arriba l’hora de prendre decisions o esvair-se definitivament

JOSEP RAMONEDA
JOSEP RAMONEDA Filòsof

Esquerra anuncia la candidatura d’Ernest Maragall a l’alcaldia de Barcelona i tot tremola. No ha estat una sorpresa, estava en l’ambient des de finals d’agost. Però probablement hi ha hagut una acceleració tàctica. Sembla que Valls per fi ha sortit de dubtes i ERC s’ha volgut avançar per evitar l’ús del nom de Pasqual Maragall en va. A la vegada, marca el temps i les pautes d’un llarg procés electoral. Esquerra Republicana ha declarat oberta la cursa cap a l’alcaldia i tots s’hauran d’anar mullant.

Presentant Ernest Maragall, ERC anuncia la voluntat de participar-hi amb llista pròpia. És a dir, desafia la voluntat reiteradament expressada per Puigdemont i els que el segueixen de presentar una llista única de l’independentisme a la capital catalana. Esquerra deixa clar que vol que els electors puguin triar entre les diferents posicions del sobiranisme, i que les aliances ja es teixiran quan els ciutadans s’hagin pronunciat i sapiguem el valor real de cada força. Una opció que permet fer aflorar una diferència estratègica clara entre ERC i els sectors dominants de Junts per Catalunya de cara als temps que venen. Esquerra vol sortir de la cotilla del frontisme, amb voluntat d’ampliar camps i aliances. Fins ara els seus dirigents ho deien amb la boca petita; per fi han passat a l’acció. Unes eleccions municipals en clau de ciutat que puguin obrir noves expectatives.

Si Valls ha construït la seva figura amb el paper d’assot d’independentistes i populistes, la seva candidatura dona arguments als partidaris de la llista única sobiranista. En anticipar-s’hi, ERC dona per amortitzada aquesta excusa. I obliga les formacions independentistes a assumir la complexitat. Són tantes les veus que aspiren a tirar del carrusel unitari que probablement la situació trigarà a aclarir-se. És possible que quedi alguna opció irredempta que intenti portar les primàries fins al final. Ara és el torn de Puigdemont i els seus. Al PDECat li arriba l’hora de prendre decisions o esvair-se definitivament. L’última brama que corre és que l’obsessió de Puigdemont per la llista unitària és tal que podria arribar a demanar al sobiranisme que assumís Maragall com a candidat de tots. Viure per veure.