Mentides

Les veritats alternatives són les mentides dels que tenen poder per imposar l’hegemonia i desqualificar els que la qüestionen. El xoc del 27-O va provocar una certa paràlisi en una societat estressada, sotmesa a una pressió política desmesurada que s’havia acabat traslladant a un dels millors termòmetres del malestar: l’insomni. Això va fer que la ràpida implantació de l’article 155 amb prou feines trobés resistència. El país necessitava una pausa. La desbandada del Govern, uns fugint, els altres esperant que els vinguessin a buscar, donava la raó al duc de la Rochefoucauld: “Prometem segons les nostres esperances i complim segons les nostres pors”. Havien anat més enllà de les forces realment disponibles, víctimes de les seves pròpies veritats alternatives, i havien topat contra la paret de l’Estat. Des de Madrid es va córrer a cantar victòria.

Però han anat passant els dies i els vels s’han anat esquinçant. I les veritats alternatives que presentaven l’aplicació del 155 com el miracle de liquidar l’independentisme, restaurar la normalitat constitucional, aturar la deriva econòmica, crear unes condicions òptimes per a unes eleccions amb totes les garanties, fer que la presó i l’exili d’alguns candidats semblessin el més normal del món, s’estan desplomant. L’encanteri s’ha acabat. I la situació de Puigdemont i Junqueras hi ha contribuït sensiblement.

Les mitges veritats i les grans mentides oficials troben cada dia una mica més de dificultat per imposar-se. Pressionat per la dreta del PP i per Cs, que el vol desbordar des de l’apologia de l’exercici implacable de la raó d’estat, Mariano Rajoy va dir a la Cope una frase que desmuntava de cop el discurs de la normalitat: “[El que he fet] No s’ha fet mai a Europa des de la Segona Guerra Mundial”. Per desmentir els que l’acusen de timorat, aixeca acta del seu fracàs. Tard o d’hora les veritats alternatives decauen. Ara només falta saber quin impacte tindrà sobre l’electorat haver aixecat el vel de la ignomínia. Sempre acabem allà mateix: la por i la indignació són les passions humanes més ben repartides.