13/10/2018

Normalitzar

2 min

El soroll provocat per la reprovació del rei ha fet que passés desapercebut que, dijous mateix a la tarda, PP i Ciutadans es van abstenir en el vot d’una resolució d’ERC “per la convivència democràtica i contra la pervivència franquista i l’auge de l’extrema dreta”. No per previsible deixa de ser escandalós: la dreta espanyola continua sent incapaç de condemnar el franquisme. I, cosa que és més greu, s’apunta a la tendència, creixent a Europa, de normalitzar els plantejaments polítics i ideològics de l’extrema dreta. En ple vendaval neofeixista, el perill, a Espanya, no és Vox, és el PP i és Ciutadans, que està passant del liberalisme al conservadorisme més reaccionari a la mateixa velocitat que va passar d’unes primeres vel·leïtats socialdemòcrates a l’ortodòxia liberal. Vox és la coartada.

Diu Wolfgang Schäuble, terror de les finances, primer com a ministre i ara com a president del Banc Central Alemany, que “la principal amenaça per a la democràcia és donar-la per feta”. Celebro que Schäuble reconegui que la democràcia està en perill, encara que tingui autoritat limitada per donar lliçons. Però és cert que la democràcia està sempre en construcció, perquè en la mesura que és un giny per defensar-nos dels abusos de poder, aquests abusos evolucionen, i si la democràcia no està atenta, queda fàcilment neutralitzada.

Però hi ha una altra amenaça cada cop més patent, que és la normalització dels plantejaments dels que la volen liquidar. Es comença dient: sí, Orban, Salvini i companyia estan equivocats, però tenen raó amb els problemes que assenyalen, i s’acaba passant ràpidament del diagnòstic a l’assumpció de la seva proposta política. És indubtable que l’esclat de l’extrema dreta ha vingut propiciat pels desastres socials provocats per les polítiques d’austeritat practicades amb escandalosa impunitat. Però una cosa és el diagnòstic i una altra la pràctica. Assumir els plantejaments de l’extrema dreta com a normals és deixar-se posseir per ella. Un procés que es pot verificar en l’evolució dels discursos del PP i de Ciutadans. Quan la política no té resposta a les demandes de la societat és l’hora dels feixismes, i tradicionalment bona part de la dreta s’hi ha apuntat. Hi som a la vora.

stats