Publicitat
Publicitat

Nous herois, velles històries

1 . ROBIN HOOD. La pel·lícula El capital de Costa-Gavras és previsible i massa tòpica en la ridiculització del poder econòmic. Tanmateix, és un recordatori del cinisme dels que hi triomfen i de la ineficiència del sistema si pensem en termes de bé comú. El protagonista reelegit president del consell d'administració de Fénix promet comportar-se com el Robin Hood modern: "Robar els diners als pobres per donar-los als rics". Una sonora ovació posa fi a la pel·lícula.

L'economista Daniel Cohen, en el seu darrer llibre Homo economicus, prophète (égaré) des temps nouveaux , ho diu més sofisticadament: "L'home moral surt de la sala quan l' homo economicus hi entra". Cohen té raó: hem acceptat sense crítica uns criteris morals que privilegien la competitivitat per davant de la cooperació. Ara comencem a veure que és un camí perillós que s'està carregant el treball com a valor, crispa les relacions laborals en convertir qualsevol col·lega en enemic, destrueix la idea de comú, i deixa la política com un rei nu, al servei de la voracitat del capital.

La darrera setmana hem vist com el govern espanyol congelava les pensions -un dels pocs estabilitzadors que tenia la societat en aquesta crisi-, al mateix temps que bloquejava la possibilitat que les autonomies imposin una taxa als bancs. Ha estat la mateixa setmana en què el govern català ha anunciat unes retallades de quatre mil milions d'euros i el govern espanyol ha donat una quantitat equivalent al Banc de València perquè La Caixa la compri per un euro. I podem seguir, amb la negativa de Rajoy a canviar la llei hipotecària i a alliberar de càrregues els desnonats, i un llarg etcètera de polítiques anticrisi que han consistit a transferir rendes del treball per pagar els deutes privats. Resultat: consolidar els privilegis d'uns pocs sense que això repercuteixi, ara per ara, el més mínim en favor de la majoria.

Hem anat consolidant i acceptant la idea que política, economia i moral són coses diferents. Vam començar distingint entre ètica de la convicció i ètica de la responsabilitat. I hem acabat acceptant que l'homo economicus només ha d'actuar en funció del càlcul d'interès i de profit, que l'home polític ha de pensar en termes de dominació i consolidació del seu poder i que la moral és un afer de l'àmbit privat. La moral ha estat molt temps hostatge de la religió, però alliberar-nos de la superstició no vol dir tancar-la a casa. La base del comportament moral és l'empatia amb els altres. Si declarem l'empatia enemiga de la política i de l'economia estem destruint la societat. El Robin Hood modern és un devastador social.

2 . MALENCONIA. Fa trenta anys el PSOE assolia l'hegemonia a la política espanyola. Avui sense força ni ànima ha hagut d'apel·lar a la malenconia per recuperar la moral. I ha organitzat un homenatge a Felipe González. La memòria del PSOE totpoderós porta a una pregunta: ¿hi ha futur per al PSOE actual o el seu destí és la refundació de l'esquerra després d'una llarga travessa del desert, com li va passar a la dreta amb UCD? El PSOE està a la recerca del seu Aznar particular: l'home que cregui que es pot donar la batalla ideològica i tornar-la a guanyar.

3 . CAIGUDA. Fa goig sentir Artur Mas, fins fa ben poc alumne exemplar a la classe de retallades, dir que Mariano Rajoy és insensible als problemes de la gent i que la Unió Europea ens porta a la ruïna amb la seva austeritat cega. És la caiguda de cavall després de la visió d'Oriol Junqueras i la seva força tranquil·la. Tanmateix, aquí hi ha una contradicció: com es compagina aquest nou esperit amb els quatre mil milions de retallades que el mateix Govern anunciava dos dies després de les eleccions?

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT