24/04/2013

Nous humanismes, eternes miopies

3 min
Espanya és més papista que Sèrbia pel que fa al reconeixement de Kosovo.

1 . FRATERNITAT. En un article excel·lent, com ens té acostumats, Alfredo Pastor introduïa un concepte dels que avui es consideren antics: "La justícia sense misericòrdia és crueltat. No es pot fer del pagament del deute la regla suprema de la conducta humana". Em sembla que alguns jutges ho han entès molt abans que els polítics i han començat a aplicar aquest principi. El deute i el seu complement, la culpa, són el ciment de la fase actual del capitalisme. Sobre ells es construeix la submissió de la gent. Per això, una paraula com misericòrdia pot semblar subversiva. Abans pagar les hipoteques que menjar, diuen. De fet, és el que van aprovar PSOE i PP quan es van comprometre amb Europa a donar prioritat al pagament del deute per sobre de qualsevol altra obligació de l'Estat. La paraula misericòrdia té connotacions religioses que la devaluen en les secularitzades societats contemporànies. I pot semblar un acte de generositat dels poderosos. És a dir, una manera de perdonar la vida als pàries. Va, pobret, et donarem un cop de mà. Això fa que quan se sent parlar de misericòrdia sorgeixi la sospita que el que s'està fent és substituir el dret per la concessió. Tanmateix, jo crec que forma part de les categories a recuperar, com la vella idea de bé comú, tan oblidada actualment. De la famosa tríada de la revolució francesa: Llibertat, Igualtat, Fraternitat, aquesta última ha estat sempre la parenta pobra. I probablement sigui la clau d'unes societats més justes, perquè és el marc que fa sostenible la tensió entre llibertat i igualtat que dóna sentit a la vida. És el vincle. I va directament a la qüestió del reconeixement. Tot ens condueix al mateix: cal rescatar l'humanisme.

2 . INTERFERÈNCIES. El conseller Vila anuncia impostos als bancs i als constructors que tinguin pisos buits i el cap d'unes hores el president Mas diu que ja ho veurem. ¿Hi ha hagut alguna interferència bancària en l'interval? L'enunciat del problema és molt senzill: a Catalunya hi ha 450.000 habitatges desocupats (3 milions i mig al conjunt de l'Estat) i molts milers de desnonats. Si els poders públics no són capaços de resoldre aquesta equació perquè es pugui complir el dret constitucional a l'habitatge digne, ¿per a què serveixen? A Andalusia parlen d'expropiacions, a Catalunya de mesures impositives. No sé si són les solucions, però sí que sé que el pitjor és no fer res. I que els governs de tant en tant han de plantar cara perquè -que no ho oblidin- es deuen als ciutadans.

3 . MIOPIA. Poc després de la independència de Kosovo, vaig visitar Belgrad. Poques vegades he vist un clima de decepció i ensorrament tan patent. A poc a poc, Sèrbia s'havia anat quedant sola. I la sortida de Kosovo era la ferida definitiva al narcisisme serbi. Tanmateix, el temps ha passat i el dol ha fet camí. Sèrbia i Kosovo han firmat un primer acord que obre a Belgrad les portes de la Unió Europea. Comença ara un camí difícil per a Sèrbia, perquè encara hi ha alguns països a la Unió Europea obstinats a no voler reconèixer la independència de Kosovo. Entre ells, Espanya. És la misèria d'un govern que fa la política exterior en clau interna. Espanya clava puntades de peu contra catalans i bascos al cul dels kosovars. Trista imatge de govern provincià que farà gruar a Sèrbia l'entrada a Europa només per donar una lliçó als catalans. Quina culpa tenen els serbis de les deficiències de la nació espanyola? El president alemany Joachim Gauck demana a Espanya i als altres il·lustres recalcitrants, Xipre, Eslovàquia, Grècia i Romania, que obrin la mirada. El ministre García-Margallo es mostra inflexible. Espanya més papista que Sèrbia. És la miopia d'un nacionalisme ferit.

stats