1 . ZARZUELA. Sembla clar que el que està salvant la monarquia és que la gent, amb el xàfec que està caient, no té ganes de més enrenou. ¿No volíeu referèndum? Dues tasses. Ja seria massa. Quan de la crisi ja no se'n diu econòmica sinó social, perquè els forats que les polítiques d'austeritat estan obrint dins la societat ja no es poden amagar, i amb el referèndum català en dansa, l'únic raonament que aguanta la monarquia és el de dir-se: "No ens compliquem la vida amb un problema més". I tanmateix la Corona fa tot el que pot perquè la gent digui prou i arribi a la conclusió que no té cap sentit mantenir una institució que no serveix per a res.

El rei, per Nadal, anuncia solemnement la seva voluntat de seguir com a cap d'estat fins al darrer dia de la seva estada en aquest món. Immediatament, la casa reial posa en marxa una operació de rejoveniment del monarca, perquè els ciutadans vegin en ell un home nou. Res millor que un gran desplegament de photoshop a la revista estrella dels famosos. El rei amb una imatge de playboy en els seus millors temps. ¿No sabien que al cap d'una setmana hauria de sortir el carrer i tothom veuria la crua realitat? És propi del pensament utòpic creure's les seves pròpies construccions fantàstiques. I utopia és allò que no té lloc en el món real.

Fa temps que a la Corona no li surt res bé. Quan va esclatar el cas Urdangarin es va dissenyar una estratègia: via lliure a la condemna del gendre, entenent que això demostrava, segons missatge reial, que tots som iguals davant la justícia, però garantint que la infanta en sortiria sana i estàlvia. La justícia ha fet camí i malgrat que les instàncies que representaven l'Estat s'han ajustat al guió previst, tot s'ha embolicat fins a arribar a un punt en què ja no hi ha redempció possible. Passi el que passi la monarquia en sortirà tocada. L'opinió pública ja ha condemnat la infanta per tracte de favor. Des de la Zarzuela es parla de martiri i es demana que s'acabi aviat. Ja és tard, en qualsevol cas, i el victimisme no millora la imatge d'una institució tan privilegiada. La monarquia aguanta perquè la gent no vol més complicacions i perquè dos partits tan conservadors com el PP i el PSOE s'apunten sempre a no canviar res. Qualsevol modificació estructural del règim del qual són beneficiaris els genera pànic, malgrat el risc que un dia els caigui a sobre. Són tan poc atrevits que ni tan sols se'ls ha acudit que dos referèndums podrien ser per a ells millor que un. Embolica que fa fort. En tot cas, si el rei segueix obsedit a arribar fins al final i Déu no ho accelera, pot passar que, quan li arribi l'hora, per al príncep ja sigui tard. I que ni PP ni PSOE puguin fer-hi res.

2 . GRANADA. Més photoshop. El PSC no vol estar ni amb els independentistes ni amb els unionistes (qüestió de males companyies) i, amb la boca petita, encara parla de referèndum (pactat, òbviament), mentre que el PSOE no vol saber res de la consulta (les males companyies no el molesten, " Antes gaviota que rota "). Com s'ho han de fer per poder dir que estan d'acord en tot? Molt senzill, esborrant de la foto la consulta i desplegant la bandera federalista, que té l'avantatge que cadascú hi pot veure el que vulgui. I tots junts en diran Granada. Tanmateix se'ls podria haver acudit pensar que la doble pregunta del referèndum, tal com està plantejada, podria fer el miracle de donar com a resultat allò que no existeix: la tercera via. És el que passaria si el primer Sí obtingues un diferencial clarament favorable respecte del segon Sí. Però la socialdemocràcia fa molt temps que s'ha fet conservadora i és incapaç de captar una oportunitat, de fer un sol pas que comporti risc. I així es va enfonsant dia a dia amb una tenacitat digna de millor causa.