1 . JUSTÍCIA INTERNACIONAL. El govern espanyol ha decidit neutralitzar per la via ràpida la llei de jurisdicció universal que permetia jutjar genocidis i altres crims de lesa humanitat. Des que mana el PP, Espanya, que estava a l'avantguarda en qüestions de drets humans, no para de fer salts enrere. La justícia universal és una matèria molt complicada de dur a la pràctica, perquè com s'està demostrant depèn de les relacions de forces internacionals. Els més forts no volen deixar oberta cap possibilitat de ser objecte de persecucions judicials que no controlin. Els realistes (que no és el mateix que els pragmàtics) diran que aquí s'havia actuat amb lleugeresa i que el que està passant era previsible: les potències no estan per bromes. Zapatero ja va limitar significativament l'acció universal dels jutges el 2009 per pressió d'Israel. Ara és la Xina la que obliga a rectificar el govern de Rajoy.

Però, tanmateix, el manteniment del principi de jurisdicció universal, més enllà de la dificultat per exercir-lo, era important per deixar clar que hi ha crims que per ser jutjats no poden tenir limitació de temps, de lloc o de condició de les víctimes. A l'hora de fer circular els diners o de liberalitzar els mercats som molt globals, però a l'hora de parlar de justícia ens recordem de la condició nacional de cadascú. El govern espanyol argumenta que per a la justícia global ja hi ha el Tribunal Penal Internacional. Però la Xina, Rússia i els Estats Units no el reconeixen. No serveix per a res. La por i els interessos poden més que els principis. La Xina protesta i el govern espanyol abaixa el cap. Es pot revestir de mil maneres, però la realitat és cruel: la justícia internacional és una qüestió de relació de forces. I els més forts no en volen saber res. Mantenir el principi de jurisdicció universal viu era una acte de resistència democràtica, una manera de pressionar per mantenir-lo a l'agenda mundial. Però el PP, sempre disposat a inclinar-se davant qui mana, no vol problemes.

2 . INSENSIBILITAT POLÍTICA. La setmana passada Pérez Rubalcaba va ser a Barcelona per interessar-se pel contenciós català i buscar possibles vies d'entesa. Portava el sarró força buit, però es tractava de demostrar que mentre el govern de Rajoy es planta, el PSOE parla. Un cop a Barcelona va sopar amb empresaris, va esmorzar amb empresaris i va rebre empresaris. A la societat catalana, com arreu, els empresaris són una minoria; i el PSOE és un partit d'esquerres, o almenys això diu. Per què no es reuneix Rubalcaba amb mestres i educadors, amb gent del món de la sanitat, amb organitzacions de treballadors, amb associacions i institucions culturals, amb botiguers, amb gent del món municipal o amb representants dels moviments socials tan actius en aquest cas? A un partit d'esquerres li haurien d'interessar aquestes altres veus. Però es veu que no, que l'esquerra institucional ja ha assumit, com la dreta, que més enllà dels empresaris no hi ha societat civil. I després se sorprenen que la ciutadania se'ls miri amb desconfiança. Mentre només hi comptin a l'hora de demanar-li el vot, és el mínim que es poden esperar.

3 . PROPIETAT. Torna el debat sobre la propietat intel·lectual a la xarxa, a propòsit de la llei que prepara el govern. La filòsofa Victòria Camps ha formulat una pregunta central: per què allò que és virtual ha de pertànyer a tots i allò que es material no? Dit d'una altra manera: per què als que defensen que una cançó, una pel·lícula o un llibre a la xarxa han de sortir de franc, no se'ls ha acudit pensar que no s'hagi de pagar per una casa, per un ordinador o per un paquet de galetes? Si revisem la propietat, potser que la revisem per a tot.