RAONS

Somnàmbuls

Macron va dir al Parlament Europeu: “Reapareix una mena de guerra civil”. “No vull pertànyer a una generació de somnàmbuls”, va afegir en al·lusió al llibre de Christopher Clark sobre la guerra del 14. Somnàmbuls són els irresponsables que sense voler el conflicte no fan res per evitar-lo i poden convertir en probable el que era improbable. Macron afirma que a l’autoritarisme cal oposar-hi no una democràcia autoritària sinó l’autoritat de la democràcia. El seu discurs no ens ha de confondre sobre el seu projecte: crear un grup europeu dels que pretenen ser “alhora de dreta i d’esquerra” per contrarestar el grup popular i deixar al marge la socialdemocràcia i l’esquerra.

Però somnàmbuls i autoritat de la democràcia són categories útils ara. El somnambulisme polític és la irresponsabilitat passiva: negar-se a atendre indicis de malestar, deixar que les situacions es compliquin, assumir que no hi ha alternativa, instal·lar-se en el fals optimisme que vivim en el millor dels mons possibles. Del retrat robot del somnambulisme en surt Rajoy, però aquesta actitud, com diu Clark, és contagiosa. I la retrobem al costat sobiranista, tant en la lleugeresa amb què es va córrer determinats riscos al voltant de l’1-O com entretenint ara la jugada, com si, per art de màgia, el curs dels fets hagués de canviar.

Així, és clarificadora també la distinció entre autoritat de la democràcia i democràcia autoritària. La resposta de les institucions espanyoles a la qüestió catalana està fent derivar el règim cap a la segona direcció. L’autoritat de la democràcia demanava buscar solucions polítiques, i s’ha evolucionat cap a la democràcia autoritària amb una escalada repressiva que es nota sobretot en l’aplicació dels tipus delictius més greus com a criteri generalitzat i en uns processos d’instrucció penal en què es barreja perillosament el que és polític i el que és jurídic en la construcció dels relats i en l’acumulació de proves, com il·lustra l’incident entre Llarena i Montoro. El somnambulisme, quan arriba la situació improbable (per exemple, l’1-O), es converteix en autoritarisme.

Etiquetes