Tendències

El balanç de l’any confirma tendències preocupants que poden marcar negativament el nostre futur. Em fixaré en tres: el rei de la creació accelera el camí cap a l’autoimmolació, l’autoritarisme torna a ser la gangrena que amenaça per dins les democràcies liberals, i Europa pateix amb el Brexit la primera gran ruptura.

La Cimera del Clima que Xile va subrogar a Madrid ha posat de manifest un cop més el desajust entre les preocupacions ciutadanes i la voluntat d’actuar dels poders que manen. Només des de l’estupidesa negacionista o des del cinisme dels interessos es pot menystenir que estem destruint les possibilitats de supervivència de l’espècie. No, no ens estem carregant el planeta. La Terra sobreviurà com va sobreviure fa 250 milions d’anys, quan el 95% de les espècies van desaparèixer. Ens van fer creure que érem els reis de la creació, que tot ens estava permès, i ara esdevenim els botxins de nosaltres mateixos. És el suïcidi d’una humanitat que arrossegarà altres víctimes.

En aquest context emergeix una perillosa aliança entre els ideòlegs de l’autoritarisme més reaccionari i els interessos econòmics que es resisteixen als canvis necessaris per aconseguir una societat més sostenible. De Trump a Bolsonaro, passant pels Vox locals, sumen negacionisme, antifeminisme i fòbia a l’immigrant com a referents mentals. Presenten així batalla pel control d’unes societats que han perdut la fe en el neoliberalisme, en veure els costos que té en desigualtat i fractura social, en una economia on el treball és el primer capítol a l’hora de reduir despesa i on la nostra experiència vital i privada es converteix en el principal aliment del capital, com explicava Shoshana Zuboff en aquest diari.

I la UE pateix la seva primera gran ruptura: la Gran Bretanya se’n va, i obre una perillosa dinàmica de recuperació de sobirania. Què passarà si els anglesos vencen els mals auguris sobre la seva gosadia? Fins on quallarà la quimera de l’autosuficiència en els altres estats?

Heus aquí tres perilloses vies obertes que demanen respostes decidides si es vol guanyar el futur. Qui les canalitzarà?