AFrança hi havia un pacte no escrit que garantia que la vida privada dels presidents quedava fora del radar dels mitjans de comunicació. Una separació radical entre la persona privada i la persona pública, que té a veure amb la idea republicana. Si la monarquia es funda en el cos del rei i en la institució familiar, públic i privat són la mateixa cosa. A la república, el president encarna una figura de la nació, basada en la sobirania, que és pública i provisional, més enllà de la condició privada. Per entendre'ns: l'Elisi no és un palau familiar; la Zarzuela, sí. Al mateix temps, forma part de la identitat francesa un cert mite de l'alcova com a reserva espiritual del país. El tabú va funcionar fins que va arribar Nicolas Sarkozy, amb el seu narcisisme imparable, i va fer de la seva vida privada un espectacle. Oberta la finestra, era impossible tornar-la a tancar.

El ressentiment és una malaltia estesa entre els expresidents. És probable que Sarkozy tingui a veure amb aquest cop baix al seu successor. Però la qüestió és una altra: ¿la ruptura que va provocar Sarkozy era, en el fons, una conseqüència dels temps de l'exhibicionisme a la xarxa? Tard o d'hora, ¿el tabú s'hauria trencat igualment? Si l'exposició de la intimitat s'ha convertit en un joc universal, ¿fins on era possible mantenir l'excepció presidencial?

Deia Kundera que una societat totalitària és aquella en què no hi ha espai per a la intimitat, en què tots estan amuntegats i exposats a la visibilitat absoluta. Ara estem sempre a la vista. No fem dos passos ni escrivim dues línies fora del camp d'una càmera o d'un vigilant electrònic. I una certa pulsió inconscient fa que els mateixos ciutadans, tan generosos a la xarxa, donin moltes facilitats als que vigilen.

Es parla molt de transparència. És un ideal democràtic legítim. Però té els seus límits. La transparència absoluta no sé si és possible, però segur que no és desitjable. Ho diré en paraules de Michael Sandel: "És molt fina la línia que separa la promoció de la virtut i la pràctica de la tirania".