Vergonya

Enmig del soroll per l’inesperat canvi d’escenari polític a Espanya, ha passat massa desapercebut un fet molt greu: l’intent del PSC de desbancar l’alcaldessa de Badalona en complicitat amb el PP de García Albiol. Absorbits per la dinàmica del conflicte sobiranista, moltes coses que normalment serien importants ens queden a benefici d’inventari. Però és amb la suma dels detalls (que no són menors) que es fa un país. Conec la doctrina Iceta favorable a no dir mai que no quan hi ha possibilitat de càrrec, poder i pressupost. I és cert que el PSC amplia la polivalència amb aliances. No fa pas tant era al govern de les quatre capitals catalanes amb un aliat diferent en cadascuna: a Barcelona amb els comuns, a Lleida amb Cs, a Tarragona amb el PP i a Girona amb Convergència. Res a dir: caldria jutjar cas per cas. I si alguna cosa convé desenvolupar és la cultura de coalició.

Però el cas de Badalona traspassa la línia vermella. Contra el que es podia témer, malgrat una lamentable arrencada d’Aznar en el conflicte d’El Ejido i les abjectes polítiques d’immigració de tots els governs, hi ha hagut força prudència en l’ús polític de la xenofòbia. Amb una excepció rotunda. García Albiol va guanyar l’Ajuntament de Badalona fent bandera del rebuig i la criminalització de la immigració. Va ser per acabar amb aquesta ignomínia que es va formar l’actual govern badaloní. I ara el PSC, amb tres regidors, pretén arribar a l’alcaldia recolzant-se en el PP just quan Albiol intenta reprendre carrera política a Badalona. I més greu encara, els responsables del PSC badaloní, encapçalats per l’aspirant a alcalde Àlex Pastor, convoquen els militants a votar per blanquejar la vergonya. La primera obligació d’un responsable polític és saber els límits del que es pot fer i no traspassar-los. Transferir la decisió a la militància és una covardia. Una elusió de responsabilitats absolutament inadmissible, que degrada a qui la fa. PSC, qui t’ha vist i qui et veu. Tanmateix, els socialistes badalonins tenen ara una coartada: Iván Redondo, que va dissenyar la campanya xenòfoba d’Albiol, és al capdavant de l’oficina del president de la Moncloa. I diuen que és un gran professional.